L'emancipació com a eix articulador d'una acció global amb la infància i adolescència

Acostuma a ser un "lloc comú" la denúncia de l'escassetat de recursos i serveis i la reclamació de la seva provisió com un dels factors més deficitaris de les polítiques d'infància. La incorporació, a la primavera de 2010, a l'elenc de recursos disponibles dins del Sistema d'Atenció a la Infància de Catalunya d'una innovadora proposta, "l'Espai Jove Cabestany", dóna peu a la possibilitat de reflexionar sobre el funcionament d'aquest sistema, no tan sols des de la descripció dels diferents recursos i serveis, sinó des del seu grau d'inserció i coherència dins "d'un projecte i des d'un funcionament global com a sistema".

L'Espai Jove Cabestany ens apropa a una manera de fer en què el disseny de les accions ha estat sempre orientat per l'existència d'un projecte marc d'acció (en aquest cas centrat en el processos d'emancipació dels joves), que és el que ha justificat les diferents respostes institucionals, de recursos, etc. L'ordre ha estat sempre aquest i no pas el partir de generar recursos que després s'han d'ubicar en el mapa institucional. I tot això s'ha fet, en aquest cas, dins d'una lògica en què els diferents programes, projectes i recursos treballen en una dinàmica de coordinació i complementarietat, de sinergies internes i externes, que no es podrien donar en escenaris, desgraciadament massa habituals, en què els diferents instruments, recursos, etc. treballin de manera independent i sense cap comunicació (quan no, responent a lògiques diferents). És en aquest sentit esmentat que podem parlar de bones pràctiques a imitar en el camp de l'acció socioeducativa amb joves i per extensió, amb la infància.

Per als autors, una de les debilitats més importants dels sistema d'atenció a la infància de Catalunya és la de la manca "d'un projecte inspirador".
I és en aquesta línia que proposen que l'eix aglutinador de projecte que significa el potent concepte de l'emancipació, i l'acció socioeducativa que s'organitza al voltant d'elles, operin com a referents conceptuals i marc operatiu que organitzin tot el sistema d'atenció a la infància de Catalunya, transcendint la seva circumscripció actual a l'àmbit de les accions finalistes.

Aquest és el repte dels propers anys: cercar i implementar un sistema coherent, continu, coordinat, complementari, en el qual l'emancipació, com a dret de ciutadania dels nens i nenes, adolescents i joves en situació de risc social, actuï com a eix i principi aglutinador de les propostes i de les respostes.
Hem de recordar sempre que l'acció social respon (o hauria de respondre) a les situacions i a la lògica de les necessitats de les persones i no als capricis de les institucions.