Quedem per fer un cafè?

‘Truquem-nos i fem un cafè’ és, potser, una de les frases que tenim més integrades en la nostra mecànica de socialitzar. És la fórmula que qualsevol de nosaltres utilitza per quedar amb algú, prendre un cafè (o el que sigui) i tenir una conversa. En definitiva, fer un cafè és compartir un temps de qualitat amb algú altre. Aquesta frase és, també, el motiu de l’espot de la campanya del Cafè Solidari de Sant Joan de Déu contra la soledat no desitjada. Una campanya que té com a ingredients principals: els bars, les persones i els cafès. I un únic objectiu: que cap persona se senti sola.

Tots i totes tenim cafès pendents. Alguns assumim que no els farem mai i d’altres cometem l’error de deixar-los per més endavant, per quan puguem, per quan el món giri una mica més a poc a poc. I després hi ha els cafès que volem i hem de fer, els que no deixem passar. Són els cafès imperdibles, els que d’alguna manera ens alimenten l’ànima.

Grans inicis i finals d’històries s’han forjat en un bar amb una tassa de cafè entre les mans. Són espais de cura i d’escolta, de silencis i de riures, de trencar les penes perquè ens sentim acompanyats i d’alleugerir la motxilla que portem. Són espais generadors de vincles, tan necessaris per viure. Són estampes o postals que, de tan quotidianes, són invisibles. Són les petites grans històries que abracen tot allò que passa un dia qualsevol, entre persones qualsevol, en un bar qualsevol. Una sort que no tothom té i que les enquestes ens diuen que per a molts és tan excepcional com que no passa mai.

Us imagineu no tenir ningú amb qui fer un cafè? La soledat no desitjada és una nova pandèmia silenciosa que, de mica en mica, es va colant a moltes cases. Tant que, avui, a Europa, més de 30 milions de persones se senten soles. Un 26% dels joves a Barcelona admet sentir-se sol, més del 50% de la gent gran està sola i, cada dos dies, mor una persona en soledat a la ciutat de Barcelona. Les dades són esfereïdores. Si, a més a més, posem el focus en aquelles que pateixen alguna situació de vulnerabilitat com les que atenem a Sant Joan de Déu, aleshores aquesta soledat es multiplica. Viure un procés migratori implica molta soledat; patir una malaltia pot suposar un aïllament; experimentar la soledat de trobar-se al carrer; o sentir-se sol per culpa dels prejudicis i els estigmes que encara envolten la salut mental.

Per tot això, del 21 al 30 d’octubre, a Sant Joan de Déu posem en marxa la campanya del Cafè Solidari SJD. Aquesta campanya pretén fer visible la soledat no desitjada perquè només quan veiem certes realitats és quan podem canviar-les. Sensibilitzar la societat de la importància de tornar a compartir espais, temps i paraules. També vol captar fons per trencar aquesta soledat a partir de programes per cuidar millor als pacients i usuaris i usuàries dels centres. La campanya vol demostrar que un gest tan senzill com demanar un cafè solidari pot convertir-se en una gran mobilització solidària de microdonatius que milloraran el dia a dia de moltes persones.

A Sant Joan de Déu entenem la soledat no desitjada com un problema social i transversal. Abordem aquesta realitat a través d’un treball comunitari per part dels professionals i el voluntariat, humanitzant l’atenció i els espais, apostant per diverses teràpies complementàries i, també, invertint en recerca. I és en aquests pilars on fem la nostra acció per trencar aquesta problemàtica.

I si fem que aquesta setmana sigui excepcional de tants cafès solidaris que demanem als més de 400 bars que ja s’han adherit a la campanya? I si l’organitzeu vosaltres? I si entreu a cafesolidari.org i feu un cafè virtual? Hi ha moltes maneres de col·laborar-hi.

La soledat, quan no és voluntària, és responsabilitat de tots i de totes trencar-la. I es pot trencar de moltes maneres, ajudant la veïna, escoltant de nou, preguntant “Com estàs?”, participant en aquesta campanya i trucant aquella persona que saps que no té massa companyia per dir-li simplement: “Quedem per fer un cafè?”.