Entitats socials i d’acollida lingüística

La dominància lingüística, a Catalunya, no és catalana. El castellà és la primera llengua que centra l’atenció de qui arriba al país d’altres indrets del món. Ho és per motius que tots sabem i que parlen de desprestigi i acció ensorradora del català per part dels governs espanyols, de desistiment de bona part de la població catalana, de minoració davant les llengües ‘globalitzants’, de pressió demogràfica, de fluixedat en l’aplicació de normes legislatives, etc. Fer girar la tendència és una tasca feixuga i llarga i incumbeix tant als governs com a la societat civil i a les persones individuals. Hi hem de posar el coll uns i altres.

Hi ha moltes de les persones arribades no fa gaire a Catalunya que entren a formar part d’entitats socials, sigui com a sòcies, components orgàniques o usuàries habituals de serveis que s’hi ofereixen. Els qui hi porten la batuta s’adonen que sovint aquestes persones no s’expressen en català perquè no l’entenen o perquè no el saben parlar. És tasca nostra, com a membres de l’entitat introduir-les en la nostra llengua i no canviar-la de manera immediata; escoltar atentament Ferran Suay, que parla dels efectes de la submissió lingüística, ens faria molt de bé. O llegir l’explicació sobre l’estrès lingüístic.

Els entesos ens diuen que els factors que influeixen en la decisió d’una persona perquè adopti una nova llengua són: el domini bàsic, l’autoconfiança i la inclusió social. Com que en els casos de les persones que es mouen a les nostres entitats el tercer factor ja el tenen a mà, si encara no tenen prou coneixement ni prou autoconfiança per parlar català, convé atendre-les de manera més compromesa que la que es demana a la població en general.

Cada entitat té el mateix tarannà i maneres de fer. El més important, al meu entendre, és que cadascuna d’elles hagi establert o estableixi algun protocol adequat a l’estil de l’entitat per atendre les persones que hi arriben sense coneixements de català, de manera que amb l’estada assoleixin, no sols els objectius de les activitats, sinó també un domini lingüístic i una seguretat decisives per a ser-ne nous parlants. Hi ha diverses formes de fer-ho real: aquella parella que fa mentoria, acompanyant-los i assessorant-los, aquella altra persona voluntària per la llengua que crea conversa duradora, etc.

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) amb el projecte Xerrem Junts pot crear, dins l’entitat i amb la seva cooperació, grups de conversa molt inicial per a les persones amb dificultat de comprensió. El podeu veure a http://www.cal.cat/projecte/projecte-junts/ . Som a la vostra disposició.