El valor de la cultura a la infància

A hores d’ara, ningú no dubta la importància que té la cultura en l’àmbit social i, per tant, per a les persones. Però encara avui sembla resistir-se a entrar a les aules com un temari més. Entendre, experimentar o respectar el nostre patrimoni pot ser una eina educativa i lúdica per a un millor creixement intel·lectual i emocional dels infants. I quan parlem de patrimoni no ens referim només a l’art plàstic, sinó també a la literatura, al teatre, la gastronomia... també a aquests “paisatges culturals” que ens regalen la natura, les ciutats i entorns socials. Per això cal educar als més petits i petites perquè valorin el patrimoni en el sentit més ampli de la paraula, a potenciar les seves habilitats artístiques perquè creixin amb consciència del seu medi i sabent resoldre conflictes. Una societat culturitzada és sinònim d’una societat més sensibilitzada i més empoderada per prendre decisions socials i polítiques més informades.

La cultura i, més concretament, l’art no són només activitats d’entreteniment; són canals de difusió, de reflexió, de creació, transformació i de transmissió de cosmovisions socials. D’aquí ve la seva importància de l’art com a via de reivindicació, canalització de demandes socials i de denúncia. N’és un exemple l’art de carrer, que té la particularitat d’interactuar per crear un diàleg silenciós entre el vianant i l’obra. L’art del grafiter Banksy és un altaveu per denunciar injustícies socials, aquelles que fan ajupir el cap al ciutadà més vulnerable. L’art del britànic és ple d’imatges d’innocents d’infants que pretenen posar esperances en un sistema globalitzat i en els conflictes bèl·lics. Fa uns dies van aparèixer uns dibuixos de Banksy entre edificis recentment bombardejats en el conflicte ucraïnès. Molts d’aquests grafits són una demostració que la guerra no pot esborrar ni la bellesa, ni la sensibilitat ni la innocència dels infants. Doncs ells són l’oportunitat per a un futur millor i en pau.

No només Banksy denuncia injustícies a través de les seves obres, l’artista afganesa Shamsia Hassani crea grafits de somni als carrers de Kabul. Shamsia no és només artista, també és professora d’universitat. Les obres d’aquesta grafitera valenta busquen sensibilitzar sobre els anys de guerra. Més a prop geogràficament, trobem un altre artista urbà: Pejac. Entre els seus treballs destaca ‘Fortalesa’. Aquest conjunt de tres obres (‘Superació’, ‘Carícia’, ‘Social Distancing’) es troba a diversos murs de l’Hospital Universitari Marquès de Valdecilla, a Santander. L’homenatge serveix de recordatori per a les víctimes de la Covid-19 i pels sanitaris van haver de lluitar-hi.

Una altra línia de denúncia, és aquella emprada per artistes com Ismar Cirkinagic, qui crea un exercici de memòria històrica i denúncia de les brutalitats humanes mitjançant el seu herbari artístic creat amb les plantes que han anat creixent en antigues fosses comunes de la guerra a Bòsnia i Hercegovina. O l’art d’Harmonia Rosers o de Ynka Shonibare que fan obres des d’una mirada decolonial i antiracista per visibilitzar i empoderar el cos negre en entorns de mirada hegemònica blanca, d’herència colonial i esclavista.

Per això, el valor de la cultura, la natura, la ciència i l’art dins de l’educació infantil va més enllà d’aprendre... El contacte amb les diferents disciplines artístiques i poder-les experimentar és beneficiós per al creixement cognitiu, però també per al creixement social, a més que fomenta la part artística i intel·lectual a l’etapa infantil. Una educació basada en l’ús i el coneixement del nostre passat, el respecte i la cura de la nostra cultura, ciència i art repercuteixen en l’infant en una sensibilització més gran en les seves relacions i el seu entorn, afavorint la ruptura d’estigmes i prejudicis preestablerts.

Establir activitats artístiques dins del programa educatiu podria ser un vincle de gran ajuda per compartir idees i crear lligams entre els escolars. Amb una educació sensible i creativa, els infants creixeran amb un ampli sentit de la responsabilitat.