Entenem segregació escolar com una distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un mateix territori en funció d’alguna característica individual o familiar, com l’ètnia o la classe socioeconòmica. En casos d’elevada concentració d’un grup social determinat dins d’una mateixa escola es parla de “centres gueto”.
Aquesta és l’etiqueta que pesa sobre l’Institut-Escola el Til·ler, un centre d’alta complexitat situat al barri del Bon Pastor de Barcelona que ofereix cursos des d’educació infantil fins a 4t d’ESO. La composició social del Til·ler la configura un 70% d’alumnes provinents de l’estranger, majoritàriament d’Amèrica Llatina, i un 30% d’estudiants nascuts aquí. D’aquest 30%, un 20% és d’ètnia gitana. L’estigmatització que pateixen els “centres gueto” com el Til·ler provoca el que en sociologia es coneix com “l’efecte fugida”. Les famílies del barri d’ètnia no gitana apunten els seus fills a altres centres públics o concertats del districte de Sant Andreu. Les places que deixen lliures aquestes famílies que fugen de l’escola, les omplen els infants i joves estrangers que arriben cada any a Sant Andreu.
En els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona, a través del programa Pla de Barris, ha treballat amb els veïns per tal de transformar la segregació urbana i escolar del Bon Pastor. L’arribada del metro el 2010, la construcció de nous equipaments públics i el desenvolupament de programes socials han ajudat a millorar la qualitat de vida dels veïns. De forma paral·lela a aquest procés de regeneració urbana, s’han promogut iniciatives comunitàries com ara “Transforma’t Bon Pastor” o el “Bon viver de les Arts”. Una d’aquestes iniciatives ha estat la implementació d’un programa d’innovació educativa a través de la música a l’Institut-Escola El Til·ler.
En aquesta línia, amb l’objectiu d’ajudar a gestionar la diversitat ètnica als “centres gueto”, d’augmentar les oportunitats d’aprenentatge del seu alumnat i, en definitiva, fer més atractiu aquests centres per a les famílies del barri, neix el projecte Pioellec, una Proposta per a la Igualtat d’Oportunitats Educatives a través d’un Lleure Ecosocial i Comunitari. Pioellec està finançat per l’ajuntament de Barcelona i el lidera la Marina Elias i un servidor, de la Universitat de Barcelona.
Després d’un treball d’anàlisi de dades sobre la situació socioeconòmica i educativa del Bon Pastor i d’apropar-nos a la seva realitat urbana amb l’ajuda del Javier Vergel, un ampli coneixedor del barri, el projecte s’ha materialitzat en un taller de cuina a l’Escola-Institut el Til.ler. La directora i veïna del barri, Domi Viñas, juntament amb les seves companyes del centre Anna Casaponsa i Mireia Arnau, ho han vist amb bons ulls i entre tots hem acabat de perfilar l’activitat. Un dels motius pel qual els interessa el projecte és perquè encaixa amb la seva filosofia de centre: extraescolars per a tothom. Ja que al Bon Pastor hi ha poca oferta d'activitats extraescolars, l’escola vol suplir aquest forat.
El producte final d’aquest projecte ha estat l’organització d’un taller de cuina gratuït, pensat per uns deu estudiants d’educació secundaria del centre. L’activitat es faria (està pendent d’una segon finançament) una tarda a la setmana, durant el primer trimestre del curs 2023-2024 i comptaria amb el suport del centre cívic del Bon Pastor, qui ens ha ofert la seva cuina per la realització del taller. Una de les fortaleses del projecte és aquesta dimensió comunitària, de xarxa amb altres entitats del barri. Algunes de les verdures les aconseguirem de l’hort de l’escola de jardinera Rubió i Tudurí, situat molt prop del Til·ler, i esperem comptar amb un estudiant de cuina del INS Escola Hosteleria i Turisme de Sant Andreu, per ajudar-nos a elaborar cada setmana un plat típic del país d’origen dels alumnes apuntats. També dedicarem dues sessions a fer plats típics de la cuina catalana, ja que, tal com ens explica l’Anna Casaponsa, molts dels seus alumnes no saben què és el pa amb tomàquet, ni el calçots, ni els panellets.
Una altra de les fortaleses de la proposta és el fet de comptar amb un cuiner d’una escola de formació professional i d’anar a buscar verdures en un altre centre d’educació postobligatòria, ja que pot tenir una influència positiva pels alumnes participants , en el sentit que coneixeran noves realitats educatives més enllà de la ESO. Cal recordar que el Bon Pastor té una elevada taxa d’abandonament escolar prematur, és a dir, molts joves deixen els estudis una vegada han acabat l’educació secundaria obligatòria. Al final del taller, amb el propòsit d’implicar a les famílies, farem un sopar per als pares i les mares dels participants amb els plats que tinguin més èxit durant el trimestre.
Som conscients del biaix etnocèntric que poden tenir aquest tipus d’activitats interculturals. Quan es realitzen esdeveniments de caràcter folklòric que estan desconnectats del currículum de l’escola es cau a la trampa d’estereotipar les cultures no europees com a cultures ancorades al passat, subordinades a la cultura moderna de l’escola. Per evitar aquest paternalisme i aquesta banalització de les diferents ètnies dels participants, hem dissenyat el taller des d’una posició d’igualtat, pensat per a tot l’alumnat com un complement d’aprenentatge del currículum del Til·ler . El nostre objectiu és augmentar les oportunitats d’aprenentatge dels alumnes participants posant en valor les seves identitats ètniques i culturals.
El fet d’integrar-se a l’oferta extraescolar del centre, de desenvolupar-se com una activitat més i d’elaborar plats estrangers i també autòctons, converteix aquest taller en un espai ideal per cultivar l’empatia, la cooperació, la tolerància envers la diferència i el treball cooperatiu. Alhora, pot ajudar a millorar l’autoconcepte personal i ètnic dels participants.
Les mestres del Til·ler estan convençudes que el taller funcionarà, perquè, en paraules de Mireia Arnau, “als alumnes els agrada cuinar i, a més, el menjar és una cosa que ens uneix a tots”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari