‘Haters’ i prostitució blanquejada

L’altre dia vaig fer una publicació en les meves xarxes socials personals promocionant un nou curs que oferirem sobre sexualitats diverses i assistència sexual. De seguida una hater (aquest és un anglicisme que s’utilitza per a referir-se a les persones que utilitzen les xarxes socials per a escampar odi mitjançant actituds hostils i comentaris negatius i la seva traducció seria “persona que odia”) d’una associació feminista antiabolicionista, va començar a bombardejar aquesta publicació exposant amb arguments (des del meu punt de vista, buits i sense molt de rerefons) que l’acompanyament que s’ofereix en l’assistència és prostitució blanquejada.

Després de diversos intents explicant-li què era i què no l’assistència sexual, la persona (o persones, perquè des de les xarxes socials i el seu format que proporciona cert anonimat no saps qui hi ha darrere de la pantalla) seguia amb la seva mateixa història com si no hagués llegit les meves respostes anteriors (no sols comprensives sinó també pedagògiques, i una es va cansant de fer pedagogia tot el temps a abolicionistes que no escolten i que prefereixen criticar a les seves companyes de lluita). Volgudes, us recordo que el feminisme és de totis.

Començava a pensar que potser no m’havia explicat amb claredat quan exposava les diferències de rols i funcions entre assistència sexual i prostitució (no vull fer diferències perquè consideri la prostitució com una pràctica bruta de la qual vulgui allunyar-me, simplement que considero que són marcs diferents. Des d’aquí, aprofito per enviar una forta abraçada a totis les companyes que fan treball sexual i especialment prostitució), quan el segon grup de feministes m’increpava de forma agressiva. Tot seguit, vaig pensar que potser tot aquest malentès és per raons de falta d’informació o de mitges veritats que es difonen sobre l’assistència sexual, ja que en l’actualitat existeixen dos grans corrents: assistència sexual del projecte ‘Mis manos, tus manos’, d’Antonio Centeno, i Tandem Team Barcelona.

El primer, tal com he comentat en diverses ocasions, fa referència a un acompanyament sexual per a persones amb diversitat funcional per tal de treballar l’autoeròtica de manera instrumental i allunyada de la teràpia. Entenem aquest acompanyament com una figura híbrida entre assistència personal i treball sexual, però amb un marc diferent de la prostitució, considerant a la persona que fa l’acompanyament com un recurs humà per a exercir el dret sexual de l’accés al propi cos (no al cos d’altres persones, ja que aquí parlaríem d’acords però no de drets).

I després estaria Tandem Team Barcelona, que es tracta d’una associació (i, per tant, cobren subvencions amb diners públics) que no s’autodenominen sota el paraigua de l’assistència sexual, tampoc del treball sexual i menys de la prostitució, ja que tenen una línia bastant putòfoba des del meu punt de vista, i que prefereixen denominar a aquests acompanyaments com a “trobades íntimes i eròtiques”, un eufemisme de prostitució encoberta segons la meva experiència, ja que en les trobades pactades es poden realitzar totes les pràctiques sexuals que es pactin entre les persones participants.

Igual si fossin més transparents amb les seves accions i les pràctiques que duen a terme es deixaria de veure l’assistència sexual com a prostitució o igual es necessita continuar transformant l’imaginari social i sexual actual de la societat. Igual m’equivoco i fa falta que continuï donant la tabarra i continuï fent més pedagogia.