‘Ressenyaires’ en acció

Com a comunicadores del tipus que sigui, a xarxes hem de tenir cura del llenguatge que fem servir. Entendre que voler comunicar i fer-ho bé són dues coses diferents. Saber que, per molt d’esforç que hi posem, si el missatge no arriba al públic, o arriba esbiaixat, no ens servirà de res la tasca. 

Això amb tots els àmbits, però jo em centraré en una que em toca de prop, la prescripció literària. Quan vaig començar al món de les ressenyes, ho vaig fer sense saber ben bé on m’endinsava; vaig pensar que m’agradava llegir i que volia compartir-ho perquè, sí, llegir pot arribar a ser una activitat col·lectiva i en podem gaudir moltes.

Vaig fer-hi algunes voltes i m’hi vaig decidir: obriré un perfil per a fer ressenyes, però a més ho faré en català per defensar els meus principis i la llengua. Ai... no sabia on em ficava. Un món súper bonic, i súper divers, que m’ha permès conèixer moltes ressenyaires que, com jo, ens esforcem per fer que la llengua arribi el més lluny possible.

Però després hi ha la part invisible d’aquesta xarxa, que existeix, i és el lligam que creem a través de la xarxa. Els vincles que hi forgem. Si hi ha un aprenentatge que he après en aquests dos anys que fa que soc ressenyaire és que la xarxa és molt poderosa, tant per bé com per mal. Que pots arribar ben lluny, però que et pots enfonsar perquè no hi ha el retorn que esperes.

Tinc la sort que estic molt orgullosa amb aquest projecte i que no em poso objectius. Cada persona que m’acompanya en aquest viatge és un regal, cada interacció és un aprenentatge. Les amistats que es creen són genials, perquè ens uneix el que uneix a tothom amb qui interacciono: la passió per alguna cosa, en aquest cas em centro en llibres.

La comunitat tan bonica que hem creat com a ressenyaires en català, el caliu, la gran família en què ens hem convertit. Vam començar sent-ne poquetes, sent el reducte que ens conforma com a nom, però hem acabat sent una petita gran família.

Si voleu ressenyes de qualitat, diverses, i en català no dubteu a tafanejar l’etiqueta #ElReducteCatalà i trobar la vostra propera lectura. A mi em fa ampliar lectures pendents, però el que sobretot m’aporta és ganes de llegir, de tenir un espai segur on poder-ne parlar, riure, debatre, compartir...

Per a mi la lectura ha deixat de ser un acte individual per a passar a ser un acte comunitari, una xarxa on poder compartir allò que em fa feliç i que m’apassiona. Per poder crear vincles més enllà de les pantalles i d’una interacció puntual a Instagram.

M’ha servit perquè editorials i autores confiïn en la meva opinió per a poder recomanar un llibre. Per poder entendre que, si hi ha esforç i constància, com en molts àmbits de la vida, puc arribar allà on em proposi.

(El meu petit racó literari es diu @olordellibres)