Infància i habitatge, una vulneració de drets

Després de tot el dia a l’escola aprenent i jugant, molts nens i nenes tenen ganes d’arribar a casa per descansar i compartir moments amb els seus pares i mares, explicar-los com ha anat el dia mentre sopen tots plegats a taula. Aquesta escena quotidiana per a molts de nosaltres pot resultar impossible per aquells infants i adolescents que viuen en llars sense espai o compartides, llars amb humitats o soroll constant o, fins i tot, en risc de desnonament. Accedir a un habitatge digne s’ha convertit en un dels principals desafiaments per a la infància a casa nostra.

Les famílies amb nens i nenes a càrrec acostumen a ser les que tenen unes despeses més elevades relacionades amb l’habitatge i, per tant, les economies familiars es veuen encara més afectades. Sí, tenir fills és un factor de pobresa: les llars amb infants continuen patint més pobresa que la resta. Segons l’última Enquesta de Condicions de Vida, les famílies amb nens i nenes a càrrec a Catalunya tenen una taxa de pobresa del 23,8% enfront del 15,3% de les llars sense infants.

A més a més, l’augment dels preus dels lloguers —especialment a les grans ciutats com Barcelona on l’últim any ha crescut un 12%—, fet que no ha anat acompanyat d’un augment dels ingressos de les famílies, deixa a moltes d’elles en una situació insostenible. De fet, el 19% de les llars amb nens i nenes a Catalunya han de destinar gairebé la meitat dels seus ingressos per pagar l’habitatge, segons un informe de Save the Children. Això significa que han de reduir el pressupost d’altres partides bàsiques de la criança com són l’alimentació, l’educació o l’oci i fa que molts nens i nenes malvisquin en pisos inapropiats.

Que un infant tingui un nivell de vida adequat implica tenir cobert el dret a un habitatge digne, com recull l’article 27 de la Convenció dels drets de l’Infant. Els Estats reconeixen, precisament, “el dret de tots els nens i nenes a un nivell de vida adequat” i, per això, adoptaran mesures per fer efectiu aquest dret, particularment pel que fa a la “nutrició, el vestuari i l’habitatge”. Així doncs, la inseguretat residencial que pateixen tants nens i nenes a casa nostra és una vulneració de drets que afecta la seva qualitat de vida i el seu desenvolupament.

Viure en pisos amb greus deficiències de construcció, insalubres o conviure sense espai té efectes sobre la salut, la seguretat i el benestar de les persones. Però aquesta situació afecta especialment als infants i adolescents, no només al seu creixement i desenvolupament sinó també pel que fa a les seves oportunitats. N’hi ha que viuen en pisos compartits, que han patit desnonaments o que han hagut de canviar molts cops de casa. Aquestes males condicions en l’habitatge afecten la seva qualitat de vida i també la seva salut física i mental. Els infants en situació d’inseguretat residencial tenen més risc de patir ansietat i depressió, dificultats per agafar el son, problemes de desenvolupament i afectacions físiques, com patologies respiratòries o tenir un pes per sota de l’òptim. A més, també pot afectar el seu rendiment escolar.

Així doncs, la inestabilitat residencial impacta en tots i cada un dels àmbits de la vida dels nens i nenes. Com es pot tenir un bon rendiment a l’escola o fer un seguiment adequat de la salut dels infants si les famílies han de mudar-se constantment? Com els afecta les relacions socials amb altres infants si ni tan sols poden convidar-los a casa perquè les condicions són pèssimes? Com pot un nen o nena viure tranquil quan veu que els seus pares i mares no arriben a final de mes i han de triar entre comprar menjar o pagar el pis? Aquests són només alguns dels motius de la necessitat imperiosa d’incloure una mirada específica en infància en les polítiques d’habitatge.

De fet, la Llei d’habitatge, aprovada definitivament al Senat fa uns dies, suposa un avenç en el dret de l’habitatge de nens i nenes per la perspectiva d’infància que incorpora, tot i que encara no els protegeix prou davant els desnonaments, per exemple. Una normativa que és només un punt de partida, ja que ara toca que els diferents territoris i municipis posin en marxa polítiques d’habitatge que prioritzin els infants i adolescents perquè es compleixi el dret de la infància a una llar digna i que tot això no quedi en paper mullat. Perquè tot i que els nens i nenes no votin aquest diumenge, cal que estiguin al centre de les prioritats de tots els governs. Perquè la infància hauria de ser una qüestió transversal a totes les polítiques i normatives existents. I protegir els seus drets, una obligació de tots.