La revolució del silenci

Vivim en una societat plena de sorolls, no només dels que entren per les orelles sinó sobretot dels sorolls que hi ha a la ment. La quantitat d’estímuls i el canvi constant que ofereixen les pantalles afavoreixen una ment desbocada que va saltant d’una cosa a una altra sense mesura ni control. La regulació emocional i mental esdevenen més difícils i passem a estar en mans externes. Si una empresa coneix els mecanismes de l’addició i desenvolupa productes amb la finalitat que els consumeixis (sense responsabilitat ètica), difícilment tindràs la llibertat d’escollir a menys que tinguis un bon coneixement intern i autodomini. En aquest sentit, les emocions generen una espècie de “segrest”, anomenat període refractari, durant el qual només podem veure i recordar allò que confirma i justifica l’emoció que estem sentint, tal com recull la doctora Nazareth Castellanos en un article publicat al seu blog. 

Per tant, en un context de tant soroll, la revolució és el silenci. Cultivar el silenci vol dir mirar cap endins, vol dir prendre consciència en comptes de reaccionar automàticament, vol dir donar espai per poder escollir amb llibertat allò més adequat en comptes d’allò més fàcil.

Per Maurice Maeterlinck, “El silenci és el sol de l’amor i madura els fruits de l’ànima, com l’altre sol els altres fruits de la nostra terra”. Però, quins són els fruits de l’ànima? M’atreviria a dir que són les virtuts o valors ètics. Són les qualitats que ens fan ser bones persones en el sentit madur i profund de l’expressió. Hi ha molts autors que proposen alguna classificació de les virtuts, jo trobo molt útil la que va fer el Mestre Choa Kok Sui al seu llibre Objetividad compasiva: bondat amorosa i no ferir; generositat i no robar; honestedat i no mentir; constància en l’objectiu i l’esforç i no peresa; moderació i no excessos. Imagina com seria el món si totes les persones fossin amables amb elles mateixes i la resta, si practiquessin un alt grau d’aquests valors ètics... Crec que viuríem en un món molt diferent, sense guerres, més just i amb molt més benestar.

Si seguim la cita, la següent qüestió és com és que el silenci fa madurar les virtuts. Des del meu punt de vista, per les nostres característiques i entorn en què creixem, cadascú ja ve amb un cert grau de desenvolupament de cada valor ètic, però durant l’adultesa tenim l’oportunitat de qüestionar-nos i seguir cultivant les qualitats quan ens donem l’espai del silenci. Perquè des del silenci i la interiorització pots reflexionar sobre els pensaments, emocions i accions que has dut a terme i prendre la determinació de practicar allò noble. En la voràgine del soroll el pilot automàtic sempre està en marxa i les debilitats tendeixen a repetir-se i reforçar-se.

En l’espai que deixa el silenci hi ha la llavor de la llibertat. Com en un llac en calma, quan la ment és clara i sense turbulències, l’aigua deixa veure el fons i podem escoltar el xiuxiueig de l’ànima. Hi ha la possibilitat de contactar amb la nostra essència més profunda de manera que es tradueixi en pensaments, emocions i accions saludables, dignes de ser recordades, que mostren la millor versió de cada persona.