Repte comú: habitatge assequible

Fa uns dies vam rebre a Barcelona el gran Festival Internacional de l’Habitatge Social (International Social Housing Festival). Van ser tres dies intensos i carregats de conferències i actes que tenien un objectiu col·lectiu: compartir experiències i coneixement per tal d’abordar una problemàtica que actualment afecta de forma global: l’habitatge.

El festival contemplava diverses ponències, exposicions, taules rodones, panells informatius i visites a diversos equipaments al llarg dels tres dies, que intentaven respondre a qüestions emergents i que van donar lloc a debats i intercanvis, tant formals com informals, molt interessants. La interacció entre les persones ponents i les convidades aglutinava un seguit de preguntes que enriquien i complementaven la informació aportada generant un diàleg que obria camí a noves propostes, consolidació de coneixements o consideració d’altres punts de vista.

Com a gran tema, el drama de la manca d’habitatge accessible ressona a tot arreu. I, malgrat les diferents maneres de resoldre els problemes i les diverses formes d’actuar, la realitat és que tots els països del món treballen per la mateixa causa: reivindicar polítiques que puguin resoldre o millorar la qüestió. En aquesta gran matèria es tenen en compte valors, perspectiva urbanística, etc. però cada cop es troba més present l’anàlisi social, i és per això que és necessari que aquesta anàlisi inclogui dimensions sociològiques i arquitectòniques amb perspectiva de gènere tenint en compte la visió urbanística, legal, de ciutadania i de família. Cal que les polítiques de gènere incloguin aquest estudi i no només es vegi representat amb recursos, sinó amb discursos. L’efectivitat i rapidesa dels canvis depenen de la gestió de cada procés, i tot i que la casuística és molt diversa, la voluntat sempre traçava patrons similars que desprenien esperança i voluntat de canvi.

Centrant-nos en la nostra ciutat, des de l’Ajuntament de Barcelona es van explicar algunes mesures que s’han engegat en els darrers anys, fent especial èmfasi en les polítiques que regulen el mercat i desestimant la idea que el mercat es regula sol. Alguns elements clau que van sorgir de la conversa van ser la voluntat de generar aliances entre sector públic i privat, agafant força i inspiració de la base sòlida que sempre han representat els moviments socials, i d’apostar per models d’habitatge cooperatiu. Tal com explicava Lucía Martín, que ha estat regidora d’Habitatge aquest darrer mandat, el 2015 la ciutat es trobava en una situació crítica donat que hi havia més pisos turístics legals que parc públic d’habitatge, provocant una situació insostenible que es va mitigar regulant els pisos turístics, tancant aquells que eren il·legals, i impedint que seguissin augmentant.

També a Barcelona, el 2018 es va aprovar la normativa que obliga a comunicar a l’Ajuntament la compra de finques senceres, donant prioritat a la institució en el moment de la compra mantenint el preu per ampliar el parc públic, poder conservar a les famílies als habitatges i evitar l’especulació. D’aquesta manera, es pot oferir més habitatge públic al centre de la ciutat, mesura que contribueix a combatre la discriminació i segregació. Un dels altres objectius és oferir suport per a millorar la formació i conscienciació en perspectiva de gènere aplicada a l’habitatge, amb la finalitat d’incorporar la igualtat entre dones i homes en aquest àmbit.

Altres mesures interessants que van ser objecte de debat van ser les unitats antidesnonaments, que aposten per la prevenció, la mediació i sobretot, per buscar solucions per a les persones que es troben en aquestes situacions.

Alguns països van aportar els seus darrers avenços; especialment alentidors els de Finlàndia, on han començat a desenvolupar amb bons resultats noves figures com l’equip assessor d’habitatge, que s’encarrega de donar suport a persones que tenen dificultats per al pagament de l’habitatge o els subministraments, per evitar possibles situacions de risc de pèrdua de la llar, i que posen en evidència com d’eficient i rendible podria ser, des del punt de vista social i econòmic, aquesta tasca preventiva, comparada amb el cost que suposa recuperar un habitatge ocupat (incloent-hi rendes impagades, costos del procés judicial i temps durant el qual l’habitatge està buit).

En l’àmbit de l’habitatge emergeixen noves preocupacions i nous avenços i, tal com es va reflexionar a les jornades, és de gran importància poder compartir la informació i els encerts de les polítiques públiques més avançades. Per assolir l’objectiu comú de retornar a l’habitatge la seva naturalesa de dret fonamental i universal, i no de mercaderia en mans dels mercats especulatius.