Com es pot gaudir amb el malestar i el patiment d’algú?

Se’ns fa incomprensible que hi hagi nens i nenes que gaudeixin assetjant i agredint companys i companyes. Quin pot ser el motiu de la seva crueltat? Per què no es compadeixen de la víctima? Per què no els funciona l’empatia? Són vàries les respostes que es donen a aquests interrogants a les que afegeixo els següents raonaments:

• Els lòbuls prefrontals del cervell relacionats amb la conducta moral, no estan acabats de formar fins passats els vint anys i el seu desenvolupament serà segons les experiències que es visquin. Si els proveïm de vivències empàtiques o d’insensibilitat així s’aniran construint. Podem comprendre doncs que durant la infància i l’adolescència hi hagi una immaduresa natural.
• La nostra biologia està predisposada a l’empatia, però es veu influenciada en el seu major o menor desenvolupament per determinades condicions. Aquestes condicions les trobem en el medi en el qual l’individu creix i es forma, bàsicament la família, l’entorn escolar i molt fortament per la cultura, sobretot en l’adolescència, i actualment es pot afirmar que la nostra canalla i jovent creixen immersos en una cultura que no és gens favorable a l’empatia.
• La construcció d’uns valors ètics es troba sota l’omnipresència de les xarxes socials en les quals es mostren com a valuosos els comportaments agressius i es propicia l’assetjament com a divertiment. No hauríem de desconèixer aquesta realitat ni donar-hi l’esquena.
• Les venjances dissuasòries, maniqueisme que no veu gaire més enllà del càstig —tot i que es demostri la seva ineficàcia— s’imposen des de la vessant punitiva de les regles socials, oferint un model no empàtic de resolució de conflictes.
• Per sentir les emocions dels altres, sentint-se amb compromís pel seu benestar, requereix aprendre a connectar amb les pròpies emocions i a gestionar-les positivament. Condicions necessàries per fer créixer l’empatia. “Perquè em comprenc, et puc comprendre. Perquè em sento, et puc sentir”. No obstant es constata l’absència d’educació emocional, formació que no busca culpables i que permet a l’espectador d’abusos reconèixer perquè calla, i perquè fa callar els seus remordiments: per por. Aprenent a gestionar emocions es pot fer front a aquestes situacions, des de l’humanisme, en forma de compassió.

Prevenir per construir i per reconstruir

Si bé es reconeix formalment la gravetat del problema i la necessitat d’intensificar les intervencions, sembla que es vulgui ignorar la causa, que és la insensibilització i la no empatia. L’assetjament s’alimenta, necessàriament, d’aquestes mancances.

Per tenir un impacte directe a les arrels cal posar les mesures necessàries per no deixar que els cervells d’infants i adolescents es vegin influenciats pels contravalors que s’estan admetent i escampant universalment.

Fiquem-nos al cap que els protocols seran sempre insuficients si no acceptem que qui educa és tota la tribu i aquesta tribu actualment és inabastable, amb uns valors contra els quals hauríem de lluitar, ja que no són de pau i no violència sinó d’agressivitat, d’indiferència i insensibilitat. En aquest sentit, les xarxes socials tenen una gran influència. Tik Tok, You Tube, així com els videojocs, introdueixen els seus tentacles en la configuració cerebral. Durant l’adolescència els canvis que es produeixen en el cervell depenen de la biologia, la genètica i també, amb un impacte important, de les pròpies vivències, i en aquest àmbit l’experiència, ja sigui activa, simulant ser el protagonista del joc o passiva, d’espectador, té un impacte en el desenvolupament, en les motivacions i necessitats i en la manera de pensar i abordar situacions internes i externes.

Diversos estudis conclouen que l’accés a continguts violents pot estar a la base de futurs comportaments violents, donat que la seva contemplació indiscriminada insensibilitza i fomenta la imitació. Els nostres infants i adolescents porten un llarg entrenament per a ser insensibles al patiment dels altres i també per poder-ne gaudir.

Tenir accés als valors que des de les xarxes s’estenen entre els nostres infants i joves vol dir tenir un control exhaustiu dels seus continguts i davant d’aquest plantejament es diu que no és possible dur-lo a terme, ja que no es pot posar portes al camp. No s’hi pot fer res.

Aquesta inhibició no pot ser acceptable, no ens hi podem plegar de braços. Si de veritat creiem que tant des d’un punt de vista biològic, com educatiu, la cultura de la violència està modelant molts dels cervells dels nostres infants i joves treballarem vers la prohibició de la difusió d’aquests continguts en menors d’edat. Ja n’està de prohibit, sí, però regna la permissivitat i no es compleix la regulació. Aquesta inhibició la pagarem cara. Bé, ja l’estem pagant.

Responsabilitat perquè el benestar dels altres sigui desitjable i el patiment rebutjable

Hem de treballar des de tots els àmbits en el sentit de construir els valors d’una societat empàtica en la qual es valori la bondat, en la que sentir-se responsable pel benestar dels altres sigui desitjable i el seu patiment rebutjable. Ens cal una reflexió profunda respecte a quina cultura emocional i empàtica volem.