Les piscines catalanes, bastió de drets?

És una frivolitat dir que les piscines catalanes són un bastió de l’exercici dels drets fonamentals i garantia de no discriminació?

Aturem-nos un moment: som al mes de juliol. Fa calor (molta) i volem anar a la piscina del nostre poble o del nostre barri. Un cop hi arribem, ens vestim amb comoditat, entesa com més ens plagui i només amb tres limitacions: la roba de bany ha de ser adequada per a l’activitat aquàtica, ha de garantir la higiene personal i la salut pública, i ha de cobrir els genitals. Potser tenim una criatura petita; tan petita que s’alimenta de llet materna. Potser som gitanes. O musulmanes.

Sabem que les piscines, com a espais d’oci i de lleure, són imprescindibles no només per fer-nos passar la calor sinó per a la socialització, el desenvolupament dels vincles comunitaris o l’expressió de la identitat individual i col·lectiva. També, per això, les piscines no estan lliures de discriminacions.

Davant l’ofensiva neoliberal i feixista que vol retallar els drets fonamentals, que a les piscines catalanes no se’ns impedeixi l’entrada pel nostre origen o color de pell, que puguem utilitzar el vestit de bany que vulguem, fer topless o alletar estant segures que ningú ens prohibirà l’entrada o ens en farà fora, és la garantia que els espais d’oci i lleure són espais segurs; és la garantia que ni tan sols als espais d’oci es vulnera la lliure elecció de cada persona sobre el seu propi cos.

Afortunadament, a Catalunya, la Llei 19/2020, d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació garanteix que no es discrimini ningú per raó de gènere, per origen ètnic, per aspecte físic, per alletar en un espai públic... Afortunadament, Catalunya és un bastió de la defensa dels drets individuals i col·lectius. També a les piscines.