Les violències sexuals cap a la infància també com a violències masclistes

Són varis els debats (també en entorns professionals) al voltant de si les violències sexuals cap a la infància són o no són violències masclistes. Acompanyant aquest debat emergeix la pregunta sobre quins recursos han d’intervenir amb aquests infants (i adolescents) quan viuen aquestes violències.

D’entrada, cal destacar que és una bona notícia que el nostre territori disposi de diversos recursos professionals d’acompanyament a aquestes violències. I segurament el debat no hauria de recaure tant en quins recursos han d’intervenir davant aquestes situacions —ja que malauradament tots són necessaris i encara insuficients per tot l’acompanyament que es requereix— sinó en com ho fem per assegurar que tots aquests recursos, s’atengui des de l’àmbit que s’atengui, assegurin un marc d’intervenció comú, també des de la perspectiva de gènere.

La major prevalença de les violències sexuals en nenes, especialment a mesura que avança l’edat d’aquestes (tot i existir i ser també elevades en nens), les diferències en els relats de les violències sexuals i en les revelacions segons el gènere, especialment en els casos més greus de violència sexual com les violències sexuals amb penetració, o el fet que la principal figura agressora sigui en pràcticament el 100% dels casos un home (dades de l’informe del Síndic de Greuges 2016), esbossen ja la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en les nostres intervencions.

Per altra banda, l’alta correlació que trobem entre les violències sexuals cap a infants i adolescents dins del nucli familiar i les violències masclistes en l’àmbit de la parella perpetrades per la mateixa figura (parella o exparella de la mare) cap a la mare ens esbossen també un escenari on cal analitzar aquestes violències sexuals des d’un marc familiar més ampli de les violències masclistes.

Finalment, cal revisar la nostra mirada professional per identificar possibles impactes de l’aprenentatge del mandat de les cures i de les expectatives que dipositem en les mares davant d’aquests contextos per no generar biaixos de gènere, per exemple sobre la credibilitat del seu relat o la lectura que fem de les seves accions.

Així, incorporar la mirada de gènere implica entendre les violències sexuals cap a infants i adolescents com una violència patriarcal més, on s’exerceix un abús de poder per part d’una persona “jeràrquicament” superior en l’organització social cap a l’infant o adolescent. Les anàlisis on ubiquen únicament les causes en situacions particulars de la figura agressora ens allunyen d’aquesta comprensió estructural de les violències masclistes i, per tant, de les violències sexuals.

Sent així, incorporar la perspectiva de gènere en l’abordatge de les violències sexuals cap a infants i adolescents implica també entendre aquestes violències sexuals dintre del marc de les violències masclistes.