Facilitador de la comunicació: un pas més a prop de la inclusió

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència i la cultura, un 20% dels adults del món no sap llegir ni escriure i prop de 75 milions d’adults manquen de les competències bàsiques necessàries per a funcionar plenament en societat.

El Reial decret 193/2023, de 21 de març enuncia que “a l’Administració de Justícia es garantirà l’accessibilitat universal i la prestació dels suports que siguin necessaris en les oficines públiques, els dispositius, els serveis d’atenció i la participació del ciutadà”. L’accessibilitat universal fa referència a la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes, instruments, eines i dispositius, per a ser comprensibles i utilitzables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural possible.

En aquesta línia, el mateix decret declara que “es promourà la incorporació de la figura de la persona facilitadora per a aquelles persones amb discapacitat imputades en procediments judicials”. La persona que actua com a facilitadora de la comunicació treballa per a assegurar una comunicació eficaç durant totes les fases dels procediments judicials. Fa costat a la persona amb dificultats en el funcionament cognitiu (percepció, atenció, memòria, raonament, llenguatge, etc.) i en l’expressió i comprensió oral o escrita, tingui reconeguda o no una discapacitat, perquè comprengui i prengui decisions informades, assegurant-se que tot el procés s’expliqui adequadament a través d’un llenguatge comprensible i fàcil, i que es proporcionin els ajustos i el suport adequats.

La intervenció de la persona facilitadora de la comunicació passa per les següents fases:

1. Identificació i sol·licitud d’una persona facilitadora de la comunicació. Es detecta que la persona no està comprenent allò que se li pregunta o no s’expressa amb claredat.
2. Derivació a la persona facilitadora de la comunicació. Des de les diferents entitats en les quals una persona passi a ser administrada per la justícia, es podrà demanar l’assistència de la persona facilitadora de la comunicació per a garantir els seus drets.
3. Valoració de les necessitats de comunicació. La persona facilitadora de la comunicació s’encarrega de detectar les dificultats d’expressió oral, comprensió oral, comprensió escrita i processos cognitius implicats en el llenguatge (atenció, memòria, orientació espacial, temporal, etc.). Així mateix, valora la utilització de sistemes alternatius i augmentatius de comunicació, pròtesi auditives, ulleres...
4. Elaboració de l’informe de valoració i proposta d’ajustos. La persona facilitadora de la comunicació elabora un informe en el qual exposa les recomanacions i els ajustos a tenir en compte en la interacció comunicativa amb la persona amb dificultats.
5. Autorització dels ajustos i assignació de funcions a la persona facilitadora de la comunicació. Poden donar-se diferents situacions: (1) S’accepten les recomanacions sense sol·licitar posteriorment l’assistència presencial del facilitador/a de la comunicació quan es porten a terme; (2) S’accepten les recomanacions sol·licitant l’assistència presencial del facilitador/a de la comunicació quan es porten a terme.
6. Funcions en l’última fase del procés. La persona facilitadora pot ser requerida per a assegurar la comprensió de la sentència (lectura fàcil), així com les possibles opcions en la resolució del procés.

En el document El professional logopeda com a facilitador de la comunicació en justícia, aprovat el maig de 2022 pel Consell General de Col·legis de Logopedes, se seleccionen diversos arguments per a justificar el rellevant paper que els i les logopedes poden dur a terme en l’administració de la justícia, destacant que és l’únic professional universitari les competències formatives del qual estan vinculades directament amb la detecció de les dificultats en el procés comunicatiu i amb el desenvolupament de programes d’intervenció per a millorar la comunicació; entre ells, la implementació de sistemes de comunicació augmentativa i alternativa.

Per tant, la funció de la persona facilitadora de la comunicació en justícia és imprescindible i ha de ser exercida amb totes les garanties d’imparcialitat, confidencialitat i sense prendre part ni modificar en cap cas el contingut de la informació que transmet. Per a aquest fi, el logopeda requerirà la formació complementària adequada per a poder atendre les necessitats de les persones amb un trastorn en la comunicació o el llenguatge en l’àmbit jurídic.