Pinocchio


 'In war, force and fraud are the two cardinal virtues.'
Hobbes a Leviathan (1651)

Si compartim també l'altre asseveració de Hobbes en la què afirma que l'home és un llop per l'home, podem entendre que l'home viu en una sensació constant de guerra (war), de necessitat d'estar a la defensiva, i per tant, la força i la mentida li són necessàries per a la supervivència.
 
I anem construint la societat de les insanes aparences, de l'embolic, de la desconfiança en l'altre, del pretendre aparentar ser el que no som, convertint-nos en esclaus de les nostres pròpies mentides.
 
Potser hauríem de témer més a les mentides que a les conseqüències de dir la veritat.
 
A voltes és la vergonya pel passat la que ens obliga a viure en una perpètua mentida.
 
Boris Cyrulniki proposa que ens esforcem per a relatar els nostres suposats monstres interns, camí gens fàcil però necessari. El monstre pot tenir la forma de gran trauma o bé pot haver estat creat a partir d'unes simples paraules de rebuig, no acceptació, càstig, anhel d'afecte no gaudit, etc.
 
Què en diríem d'un rellotge que internament té una hora i per fora en marca un altre?
 
En l'exposició al rebuig o a l'acceptació per part de l'altre, més val que ho fem des del que honestament som i no des del que creiem que l'altre espera de nosaltres.
 
Ferran Ramon-Cortésii, ens proposa aquesta figura quan descriu el far de l'Illa de l'Aire de Menorca: "Ei! Aquesta és la meva llum. Si t'agrada, segueix-me."
 
I Max Ehrmann a la seva Desiderata també ens proposa: "Digues la teva veritat serena i clarament".
 
En comptes de seguir a Hobbes, podem decidir seguir a Senecaiii quan afirma que l'home és sagrat per l'home, i transformar-nos com ho va fer Pinocchio en el moment que es desconnecta de totes les seves actuacions mentideres -a voltes per a satisfer als altres, a voltes per a satisfer els seus propis capritxos- i es llença amb ferma voluntat, des de la profunditat del seu ésser, a salvar al seu pare de l'interior del tauró: "Puja a la meva espatlla, agafa't fort. Jo m'encarrego de la resta"iv. Mor el nen pillo i neix l'home.

-

i http://www.monstresdecameva.com/
Al minut 41 del video los monstruos de mi casa, el neuròleg Boris Cyrulnik afirma: "...el monstre que està en el nostre interior és aquell que pateix en secret.  Si  jo pateixo en secret  i no tinc la possibilitat de parlar, o d'escriure una novela o fer una obra d'art, el monstre sortirà contra vosaltres..."  

ii L'illa dels cinc fars. RBA libros.

iii "Homo, sacra res homini (...)". Lucius Annaeus Seneca: Epistulae morales ad Lucilium, XCV, 33.

iv Philippe Meirieu (1998), Frankenstein Educador. Laertes. Pàgina 40.



 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

eloi
8.
el però escaient en el tema és que molts nens "pillus" fan arrels de les arrels, i al pasar a l'edat adulta, si volen, poden tallar d'arrel moltes impureses dogmatiques i d'aquisició vital per a la supervivència social, però l'arrel, ai l'arrel com brolla de nou...
el maquillatje el va inventar un nen pillu, i el seu vesnet el photoshop. I encara rai, si no perque hi ha bombes, per vergona? no hi ha res mentider que la defensa dels nostres interesos...
perque no m'interesa.
si ens empasem un glopet de vergonya, sabrem l'amarg que pot arrivat a ser mentir.
conseqüencia que fa mal. però l'amargura et vindrà de cop si t'emxampen en les mentides o falsetats.
per tant amics meus tots que tingueu molt bones festes...
que això si que enyora la veriat, els monstres prenen formes curioses aquests dies.
per tal de dir mentides i d'encertar a l'hora de dir veritats proposo que parlem amb el mirall dos minuts al dia. diges-li lo maco que ets. I després lo podrit que estas...
  • 0
  • 0
JOan Vergés
7.

Ras i curt:
Itaca no és pas l'objectiu, sinó el camí.
L'home és es pitjor llop per a sí mateix.
No posem tot l'èmfasi en l'exterior, l'altri; fem-nos responsables nosaltres mateixos dels nostres pensaments, sentiments i actes.
Gràcies, Toni; bon vent i barca nova!

  • 0
  • 0
nico solé
6.

Parece una perogrullada que la verdad es más conveniente que la mentira, quizá el tema se complica cuando tratamos de una ocultación, más que de una mentira entendida como tal. y se hace más complicado de identificar, cuando ya ni siquiera recuerdas cual fue el punto de partida de esta actitud. Algunos necesitamos algún tipo de ayuda externa para identificar estos “monstruos”.
Muy interesante la puntualización sobre la mentira, que hace Silvia Vidal en su comentario a tu articulo…

  • 0
  • 0
Josep Oliver
5.

La història diu que les idees de Hobbes van contribuir a forjar l’Imperi Britànic, i que Seneca va acabar suicidant-se per imperatiu del poder. El repte pendent és que les persones que excerceixen aquest poder al cim dels imperis assumeixin les idees expressades en el teu escrit. El dia que això passi el món serà diferent. Mentretant tindriem d’aplicar-les en l’activitat diaria de cada un de nosaltres. Es per això que el teu article es tant positiu. Felicitacions.

  • 0
  • 0
Sílvia Vidal
4.
Toni, tú sí que ets un monstre!! jiji

Com bé dius, seria extraordinàri poder xerrar sense por al què diran i sense pensar amb les conseqüències que aquestes tindran. Però, de totes maneres, crec que hi ha mentides i mentides. Aquelles que eviten ferir innecessàriament als altres (jo sempre pensant amb els demés) i aquelles que no tenen cap argumentació a favor i que no fan res més que fer-nos mal a nosaltres mateixos i també als altres.

M'ha agradat la cita den Ferran Ramón Cortés, que tot i tenir el llibre, no recordava: "Ei! Aquesta és la meva llum, si t'agrada segueix-me!!" M'encanta...

Això seria el que hauríem de fer tots, senzillament mostrar-nos als altres així com som i no com volem que ens vegin...Només d'aquesta manera et rodejaran aquells a qui mai decepcionaràs i,fins i tot, els qui t'estimaran facis el que facis, t'equivoquis o no.

Gràcies Toni!!

Sílvia Vidal
  • 0
  • 0

Comenta aquest article