Possiblement ja s'ha dit tot en relació al tema que, potser, el podríem anomenar el plat del dia. Poca cosa de nou podré aportar des del meu lloc de ciutadana normal i corrent, no experta en lleis ni en economia ni en política però si experta en invertir tots els esforços per practicar els valors de l'honradesa, de la veritat i de la feina ben feta. M'agradaria fer una reflexió sobre el que suposa per a un sector de la societat, els més pobres, que no entenen de mercats financers, d'agències de qualificació, de dèficit ni d'inflació peròla paraula corrupció la tenen molt clara. Potser no saben que té diverses accepcions però saben que fa referència a enriquir-se de forma il·legal, a desviar algú o alguna cosa de la rectitud del deure, viciar, pervertir, induir a obrar il·legalment. A més del mal que senten els que no tenen feina, ni habitatge digne i, possiblement, ni menjar han de visualitzar que algú o alguns, amb els diners de tots (diner públic) s'estan o s'han enriquit de forma corrupta. És posar-els-hi el dit a la nafra.
Tot i no entendre gaire de lleis sé que la corrupció no és delicte per sí mateixa sinó que s'expressa a través d'actuacions: prevaricació, enriquiment il·lícit, suborns, frau fiscal i altres. El nombre de persones implicades i condemnades, en aquests últims anys, és elevat i conegut ja que s'ha difós a través dels mitjans.
El tema està molt estudiat per experts, s'ha tractat en congressos, hi ha un control sobre 180 o més Estats des de Transparència Internacional amb seu a Berlín però la xacra continua ben viva. Per què? Hi ha experts que ho atribueixen a un marc legal no prou estricte, altres a la crisi de valors o a la caiguda d'una ètica que servia de guia a la persona per actuar d'una altra manera, altres a la immaduresa democràtica, alguns més prosaics parlen de les amistats perilloses o de la temptació del diner fàcil...
Els que en fan història parlen de que el problema és tan vell com la humanitat, citen el neolític, com es devia manifestar en aquella època? Aristòtil, a la Grècia clàssica, ja va escriure sobre l'ordre en relació a les conductes polítiques irregulars, per tant ja hi havia constància d'aquestes pràctiques.
La pregunta és: es podria anar més enllà per eliminar-la de soca-rel o minimitzar-la? Es podrien avortar més intents de practicar-la?
Des del meu punt de vista la responsabilitat recau en la persona que la practica ja que quan els valors estan ben incorporats a les actuacions la resposta és clara i neta, no cal demanar responsabilitats al marc legal, a la democràcia immadura o a les amistats perilloses.
Potser caldria avaluar la persona que opta a un càrrec públic tant polític com d'alta responsabilitat tal com es fa per optar a un lloc de treball: test, entrevistes, proves diverses, antecedents, currículum però, en relació al tema que ens ocupa, cal que la persona candidata garanteixi que sigui capaç de controlar-se, de saber exercir el poder de forma neta en tots el sentits i gestionar les pulsions d'obtenir diner fàcil. En resum, que sigui íntegra.
En infants i adolescents es realitza la detecció de factors de risc i de factors de protecció a l'hora d'afrontar un determinat problema. Per què no fer el mateix amb adults que aspiren a càrrec? Caldria la intervenció d'experts, l'elaboració de materials, la facilitat per part de les persones per deixar-se valorar... Tot està per fer i tot és possible...
Mentrestant, què els diem als que no tenen res?
els curruptes son... com ho diria... vitimes de les circumstancies socials a tots nivells? malalts? o sencillament no tenen escrupols...
jo puc corrompre'm?... si algú, pel motiu que sia m'ofereix la posibilitat pot ser que acabi sent un corrupte, i aquest algú avans segur que ha tingut un mestre, generalment molt hàbil, i el mestre....
per tant si girem la truita es d'admirar que hi hagi gent onrada que treballa per pagar i es comforma amb les seves limitacions.
Es molt fàcil corrompre a la gent, més cuant necesitem tantes coses per estar a l'alçada.
si només necesitesim naps i cols per viure seria més dificil que la gent fos corrupta, encara així sempre hi hauria qui miraria més l'hort del veí que no pas el seu, i es clar la producció no seria la mateixa i ja se les empescaria per poder omplir el rebost sense tenir que deixar de mirar l'hort del veí.
fins al punt que arribaria a manegar tota la producció de naps i cols i a posar-ne el preu...
jo personalment gaudeixo del meu mal d'esquena despres de la jornada laboral i penso en el desgraciats que son els corruptes inconsients que pul.lulen amunt i avall lamentant que poden tenir més.
fer ensaïmades o crosants pot ser cansat, repetitiu, dur..., pero portar una corbata no ho és, dur l'angoixa de perdre el que no has aconseguit mai però que creus que tens..., podeu imaginar el que és viure constantment angoixat. i si a sobre com sembla que es la majoria dels casos son corruptes conscients (imperdonables) la paranoia a la que es sotmeten a si mateixos no te preu. i això no ho podan comprar mai. LA TRANQUILITAT.
A más els corruptes tenen una evolució virica i és solen recolzar entre ells i aixó encarra els fa estar més paranoics, que no alerta, i arribarà el punt, properament, que es posaran les coses en ordre.
soc obtimista i en aquest cas jo recomano fer-los el buit i que se la fotin, ja que la justicia ordinaria no ho pot arreglar que ho arregli la natura, se la fotran i ben fort, i ben aviat.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari