Aliances davant el naufragi

El sector social viu moments dramàtics derivats de la seva dependència del finançament públic. La pèrdua d'ingressos afecta de forma contundent aquelles entitats que presten serveis per mitjà de contractes o porten a terme programes amb el suport de subvencions, ja que l'Administració deixa de finançar-los sense donar alternativa. 
 
Davant aquesta situació, el discurs sobre el valor de les aliances, la cooperació entre entitats i l'optimització de recursos guanya audiència en el sector. Les entitats financeres i algunes empreses ho han fet amb molta més celeritat i, si ho han fet a temps, sembla que els ha anat bé. 
 
Abans d'arribar a la situació actual, ja hi ha hagut entitats socials que han buscat sinèrgia amb d'altres, han compartit part de les seves estructures, han engegat programes conjunts per guanyar-hi tots... i els ha anat bé. 
 
Les aliances poden ser de moltes formes i tenir diferents intensitats. Entre fer un programa entre vàries entitats i acordar una fusió, hi ha diferents graus i cada entitat ha de trobar el que li convé per a la seva missió i el moment en què es troba.
 
En qualsevol cas, hi ha dues possibilitats sobre les que cal reflexionar: en primer lloc, la que podríem anomenar "aliança instrumental", que és aquella on la motivació principal és la supervivència de l'entitat. En aquest cas, es busca un resultat que –ja sigui per incrementar els ingressos o per disminuir les despeses— millori la situació de les diferents parts, de manera que aquestes puguin seguir funcionant. Aquest tipus d'aliances tenen un problema congènit: no resolen la feblesa de cada entitat a mig termini. 
 
La segona opció és la que podríem qualificar d'"aliança estratègica". En aquest cas, la motivació principal no és accedir a uns recursos o estalviar uns costos, sinó ser més efectius en la pròpia missió. És a dir, transformar la forma de funcionar i de ser per assolir els objectius missionals de manera més profunda, duradora i extensa del que es podria fer en solitari, fins i tot sense estar en un context de crisi.
 
Naturalment, una aliança "estratègica" ha de ser viable i, a mig termini, ha de ser més eficient amb els seus recursos, però fer-ho bé pot comportar uns costos afegits inicials en temps i diners.
 
En el moment actual hem d'estar molt atents al motiu de les aliances que volem fer, per actuar amb realisme i sinceritat dins de cada entitat i en relació a les entitats amb qui establim cooperació. Tenir clar això facilitarà el treball en comú i crearà fonaments de confiança sobre els quals podrem edificar qualsevol relació.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article