Infància i educació social: la participació de la infància ha de ser amb la infància

A mode de crònica breu...

El passat divendres 16 de novembre i sota el lema de la participació, van tenir lloc, al Convent de Sant Agustí, les VI Jornades d’Infància i Educació Social, organitzades per la Comissió d’Infància del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, en conveni amb la Diputació de Barcelona i el suport del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

La Jornada, plantejada a l’entorn d’una reflexió profunda respecte a la participació dels infants, estructurava un matí ple d’espais de caire divers on hi va haver moments per al plenari expert d’Ana Novella i Càmara –professora titular de la Universitat de Barcelona-, o la presentació de tres experiències d’èxit en l’impuls participatiu, de mans de l’àrea de cooperació d’Escoltes Catalans, el grup de joves de Trinitat de Save the Children i del Projecte Bàsquet Beat que, al seu torn, va protagonitzar també l’emotiva cloenda de l’acte.

Al mateix temps, però, la Jornada es plantejava com un espai de treball de tota mena de professionals del sector social –fonamentalment educadors i educadores- que, estructurats en grups de treball temàtics paral·lels, i a través de tota una sort de dinàmiques pròpies de metodologia participativa introduïdes pels corresponents facilitadors, van poder establir una petita diagnosi dels nivells de participació en l’àmbit d’infància, compartir indicadors i metodologies d’impuls participatiu i establir compromisos de mínims, quant a la seva promoció dins el seu àmbit professional. La intensitat de la Jornada va fer palesa la necessitat d’aquests espais de trobada entre professionals del sector, i la voluntat de provocar-ne d’altres, ja que va mancar temps per poder assentar els aspectes treballats.

Reflexions al voltant de la participació…

En la taula inaugural, el president del CEESC, Pepín de la Rosa, ja apuntava el rol actiu dels educadors i les educadores socials en el foment d’una sort de mirada per a la consecució d’un repte: aconseguir que els infants siguin subjectes de ple dret. Repte que enllaçava al seu torn Ana Novella, recordant que disposem d'un Document de bases per continuar treballant en un futur Pacte per la Infància; i, per tant, disposem del marc legal adequat per tal que la participació en l'àmbit de la infància esdevingui en realitat. Adreçat a tota la infància i adolescència de Catalunya, amb una atenció especial a la infància vulnerable i en risc d’exclusió social, s’ha d’orientar, diu el document de bases, “a impulsar polítiques d’infància integralsque tinguin en compte la perspectiva dels infants, que permetin visualitzar aquest grup social i facilitin espais per a la construcció del seu futur“.

Voldríem destacar la lucidesa de les reflexions inicials de Novella, il·lustrades pels resultats d'unes qüestions plantejades -a través d'una investigació de la UB- a una mostra d’infants que havia estat partícip d'experiències de participació significatives. A aquestes persones, en l'actualitat ja adolescents o joves, se'ls demanava que nomenessin les paraules que per a elles millor responien a la pregunta què vol dir participar, i aquestes van contestar: implicar-se, actuar, cooperar, responsabilitzar-se, tenir iniciativa i comprometre's. Al seu torn, se'ls va preguntar per les paraules que menys definien participar, i van contestar: ser consultat, votar, fer ús de la llibertat, assumir els teus drets i lluitar per ells.1 Són dades recollides que expressen la veu de la infància i que susciten força reflexions i desperten qüestionaments al seu voltant, al nostre parer.

Cal remarcar també, però, les condicions necessàries per tal que aquesta participació sigui un fet traslladable a la pràctica i a la vida. Reconeguda, doncs, la primera condició -el marc legal idoni que reconeix el dret dels infants a participar-, mancaria potenciar l’infant com a ciutadà competent acompanyant-lo en el desenvolupament d'aquesta competència participativa; així com crear espais per fer operativa la participació infantil.

La participació no es pot transmetre com un saber acadèmic, ja que es refereix a quelcom procedimental, que s’aprèn en base a la seva pràctica i que requereix de l'apropiació del terme per part de l’infant. Per altra banda, els adults -agents socials, civils, institucionals i polítics- tenim una gran responsabilitat a l'hora de facilitar aquest procés, que ens marca el repte de bescanviar la nostra òptica.

Com bé expressa Novella: “La participació social de la infància no ha de ser una posada en escena de les formes de participació dels adults. No es tracta de fer simulacres de participació, ni espais on els infants juguin a fer veure que són adults participant.” Els nens i les nenes s’han de poder implicar en la definició de les iniciatives en què participen. La participació social de la infància, doncs, cal definir-la, consensuar-la i construir-la amb la infància, des d'ella. I aquesta puntualització és en bona mesura significativa, ja que indica l'abast del nostre repte, la necessitat obligada de la nostra obertura de mires.

En un encaix econòmic i social complex -com és l'actual- on el concepte i l'abast de la participació adulta també és objecte de revisió i debat, en tant que exercici de plena ciutadania; on l'educació s'estructura al voltant del desenvolupament i l’adquisició d'una sort de competències -entre d'altres, la de l'autonomia personal-; on els moviments socials han obert el debat entorn a la definició de democràcia i el paper de la ciutadania... sembla evident que és necessària una reflexió vinculada a accions pertinents, entorn a la participació des de i amb la infància en tots els àmbits de la seva existència; sigui a nivell familiar, escolar o de la pròpia comunitat a la qual pertanyen.



Per saber-ne més:
1 Per a més informació llegir 'Participación en la infancia' de Noelia Muñoz
Novella Cámara, A. La participació dels infants a la ciutat des del Consell d’infants. Col·lecció Infància i Adolescència, 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Social i Ciutadania, Secretaria d'Infància i Adolescència, 2009. [http://www20.gencat.cat/docs/dasc/01Departament/08Publicacions/Coleccions/Infancia_i_adolescencia/Num_2/Participacio%20infants%20ciutat.pdf]
Hart, R. La participación de los niños: De la participación simbólica a la participación auténtica. Gente Nueva: Colombia, 1993.
Diputació de Barcelona (1999), "Les ciutats que s'eduquen" . Temes d'educació, 13.
  

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article