Són moments que no esperes. Ni tan sols t'has parat a pensar que en algun moment d'aquell dia es produirà tal successió de moviments emocionals. Arriba, sense més. Com qui no espera trobar-se a aquella persona enmig del carrer després de tants anys d'absència, i una vegada trobats, un sentiment d'alegria i nostàlgia t'agafa amb força el cor. És un bon regal, un excel·lent sensació. Es per aquells moments, que jo, com a educador em sento totalment realitzat. No ho puc evitar. Quan les coses surten de forma natural, tot té un millor sabor. Com qui rep un gest d'amor sense previ avís.
Possiblement són persones que han passat per situacions de dolor, tristesa i moltes vegades de trencament amb la realitat. Tenen la seva pròpia historia, a dins, molt a dins seu, i connectar amb la realitat que els hi explica a ells mateixos qui són i d'on vénen no és una qüestió de voler, sinó de sentir. Vaja, un sentiment, que tinguem les capacitats que tinguem, tots podem arribar a veure i compartir com a nostre.
Es per això, que quan una conversa d'informació compartida acaba convertint-se en una experiència de compartiment d'emocions amb la seva família no sanguínia, tot té un sentit. Un parla i els altres escoltem. Un comparteix i els altres tenim l'oportunitat de veure'ns reflectits. Un diu amb el cor, i els altres comprenem una mica millor el cor de tots els allà presents. I tot, absolutament tot, té un sentit de ser. La nostra pròpia existència en vers als altres.
Al cap i a la fi no som tan diferents els uns dels altres.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari