Empreses veritablement compromeses

Retallades, ajustos pressupostaris, retards en les pagament, tocar el moll de l'os, línees vermelles, emergència social, tragèdia nacional, ... Aquestes i altres expressions o eufemismes més o menys creatius generen un estat d'opinió i un clima que no ajuden gens als que cada dia aixequen la persiana de la seva empresa o entitat amb voluntat de continuar generant riquesa i ocupació.
 

Els discursos d'alguns dels nostres polítics, reforçats per les proclames de la cohort d'opinants de guàrdia , aquells que saben de tot i tenen la veritat absoluta, ens diuen que les solucions han de venir de la implicació i l'aportació de les empreses i de la iniciativa privada; que la iniciativa pública no dona per més i que ara és el moment dels emprenedors.
 

Totes les opinions són vàlides i certament hi ha components de l'emprenedoria ben interessants, però no és un contrasentit demanar l'esforç i posar al capdavant de la recuperació a aquells a qui s'està ofegant? 
 

En èpoques de bonança i també durant crisis anteriors, la iniciativa social el nostre país  ha donat mostres de fermesa tirant endavant la seva activitat; les empreses socials, ja sigui en forma de cooperativa, centre especial de treball, empresa d'inserció o qualsevol de les altres fórmules, han treballat fort per contribuir, des de propostes diferents a les clàssiques, però eficients i modernes, a fer créixer l'economia catalana i a col·laborar amb les administracions des de plantejaments d'emprenedoria col·lectiva per fer fronts a necessitats i demandes socials.
 

Però, que hem de fer quan és la mateixa administració amb retallades en l'assignació a projectes o retards i incompliments en els pagaments la que posa en perill la viabilitat de moltes empreses? Cooperatives que treballen en sectors com la salut, els serveis socials, o l'educació viuen el dia a dia amb un ull a la caixa, l'altre a que l'activitat funcioni i les orelles atentes al bombardeig diari de notícies i globus sonda que anuncien de manera esglaonada noves dificultats.
 

El sector és plenament conscient de l'ofec econòmic en que viu el nostre Govern i s'ha ofert a recolzar-lo en totes aquelles accions de denúncia i reclamació que facin falta, però les empreses socials saben que aixecar la persiana cada dia demana confiança i il·lusió; i aquestes passen, d'entre altres, per tenir interlocutors que de manera professional, responsable i madura ens expliquin els seus plantejaments, alhora que compleixen els seus compromisos i obligacions. 
 

No calen mitges veritats; no calen bones paraules; només cal demostrar amb fets que s'aposta pel teixit empresarial i social i afrontar de manera valenta les dificultats des de la coherència i la sinceritat. No estem parlant d'infants ni de ciutadans anestesiats als que cal amagar la veritat; parlem d'empresaris i professionals responsables que han fet una aposta per crear ocupació, arriscant-se i implicant-se;  parlem d'un sector que sap i vol buscar solucions, com ha demostrat activant mesures de finançament des dels propis recursos com alternativa a la banca tradicional, que ara que fan falta amaga els diners.
 

Sovint sentim allò "d'estem tots en els mateix vaixell" o allò altra de "hem de remar tots cap a la mateixa direcció"; d'acord, ho acceptem, però a canvi demanem respostes a algunes preguntes: quants rems tenim? tots anirem a rem o alguns tindran motor? sabem a quin port anem? què farem amb els que ja no tenen força per remar?