Amb aquest títol, extret d'un petit fragment d'un text de John Lennon, enceto un article que pretén reflexionar sobre els valors i els estereotips que des de ben petits ens ha inculcat la societat sobre l'atracció cap a les persones.
A l'escola, el nen/nena més guapo, o el més valent era el que més "triomfava". Era el que tothom volia tenir per "novio", sense pensar que de grans i lletjos en hi tornem tots, i que ser valent a l'escola, no és el mateix que ser valent davant la vida.
Parlar d'atracció, d'amor, de sexualitat, està vinculat a tots aquests estereotips apressos "gràcies" a la doctrina que ens ha anat inculcant la societat mitjançant els cànons de bellesa que tenim presents en la publicitat i/o els mitjans de comunicació.
L'atracció, l'amor i la sexualitat, ocupa un lloc preferent en les nostres vides, sol ser un factor determinant a l'hora d'establir una relació amb una persona. Però no succeeix el mateix quan aquesta persona té una discapacitat.
Per algunes persones, aquests aspectes (atracció, amor, sexualitat) passen en segon terme. Per aquestes, les persones discapacitades mai tindran una vida com la resta de persones, la seva situació personal no les fa atractives, és més, són asexuades.
Massa sovint, les persones discapacitades han de lluitar contra aquestes idees preestablertes dins la societat, ja sigui a causa de la manca d'informació a allò desconegut o degut a mentalitats massa tancades.
Però, qui no recorda aquella mirada furtiva, aquell contacte/carícia d'amagat, aquell petó robat... i la importància que guarden en els nostres records, i com recordant-los, revivim les sensacions i les emocions que ens van provocar?
Com és possible que allò que va ser tan important en el seu moment, sigui ara prescindible? Com diu una meva amiga, "l'amor és el millor afrodisíac", i l'amor, per sort, no discrimina.
Per altra banda, no podem confondre la paraula sexualitat amb la paraula orgasme. Ambdues tenen una connotació molt diferenciada i que habitualment es creu que van estretament lligades, i no és així.
Hem de recuperar les emocions i les sensacions viscudes per saber apreciar el que significa realment sexualitat, i poder donar a la mirada, a la carícia i al petó, la importància que es mereixen.
S'ha d'atorgar a l'amor i a la sexualitat el lloc que es mereixen. Tenir una actitud excessivament proteccionista envers les persones amb discapacitat no ens permet veure-les com a el que són, persones, i com tota persona, estem necessitats de la interacció, d'establir vincles afectius i emocionals que ens permetin viure plenament.
Malauradament, quan alguna persona discapacitada o algun familiar requereix d'informació al respecte, li és difícil poder comptar amb professionals el suficientment preparats o informats sobre aspectes de la sexualitat en la discapacitat.
És per això, que per poder cobrir les necessitats informatives que requereixen aquests aspectes de la vida, sovint s'ha de recórrer a l'experiència d'altres persones amb discapacitat, a través de fòrums especialitzats en el món de la discapacitat, GAM's (Grups d'Ajuda Mútua), o d'iniciatives com les que ha tingut ASPAYM, organitzant unes jornades sobre "Diversitat sexual", i que es portarà a terme el proper 25 de maig al recinte FABRA i COATS al districte de Sant Andreu de la ciutat de Barcelona.
Esperem, que arribi el dia en el qual ens adonem que tot allò que ens havien explicat, no era tan sols fals, sinó que ens conduïa de forma irreversible cap al camí de la infelicitat. Afortunadament, hem sabut adonar-nos de la importància que té la sexualitat dins l'esfera de la construcció de la personalitat, i que aquesta esdevé un dels pilars més importants en la millora de la qualitat de la vida de TOTES les PERSONES sigui quina sigui la seva condició.
#4 D'acord, però jo diria que més aviat és un tema tabú i que la societat en general pensa que aquestes persones millor no en tenen i perquè no són responsables dels seus actes. I clar, com sempre no es pot generalitzar.
#3 Faig referència a la societat en general, a les persones que degut a la desconeixença, donen per "suposat" que les persones discapacitades no tenen o no practiquen sexe.
Enhorabona per l'article, però no acabo d'entendre qui diu o pensa que aquestes persones són asexuades, i quin sentit té l'adjectiu!
Enhorabona molt bon article. Es pot dir mes alt pero no mes clar!
Anna.
Totalment d'acord!!!!!
Com si m'haguessin llegit el pensament!!!! :D
Enhorabona. Un molt bon article.!!!!
M. Moxaines
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari