Vivim temps difícils, això no és cap novetat. Cada dia hi ha fets nous que ens fereixen la dignitat i ens humilien. De vegades fa basarda connectar amb els mitjans de comunicació per no haver de sentir o llegir el que no voldríem.
La meva reflexió és entorn la tolerància, virtut o valor fonamental per viure en convivència i en pau. Som tolerants si respectem el pensament i les accions dels altres, amb paciència, amb respecte, si ens basem en la fermesa d'uns principis i ens oposem a l'exclusió del que és diferent, però hi hem de posar límits?
Per ser tolerants necessitem uns requisits: un jo enfortit que no temi, que no se senti amenaçat ja que la seguretat interna fa que acceptem els altres com elements no perillosos també cal que disposem d'una vida emocional equilibrada i satisfactòria ja que això facilita el diàleg amb els altres i ens fa acceptar-los i acollir-los. L'educació és fonamental per tal d'anar posant els fonaments que permetran arribar a incorporar a la vida de cadascú aquest valor fonamental.
En relació als límits és necessari posar-los però sempre partint d'una actitud racional i ètica com per exemple no tolerar vexacions o que es deixin indefensos grups o persones davant la injustícia, la violència o la insolidaritat.
De vegades confonem ser tolerants amb les actituds evasives o en mirar cap un altre costat davant de determinades situacions però la passivitat mai ha d'estar justificada pel fet de ser tolerants ja que aquest posicionament mai s'ha de confondre amb la comoditat, la indiferència o la fredor davant de determinats fets injustos.
Quines situacions ens haurien de fer posar límits? Moltes, per posar exemples a la vista de tot allò que pot perjudicar els altres, trencar la convivència, discriminar, excloure, maltractar, marginar... però no és tan fàcil. Trobem unes "zones grises" que ens fan més difícil posicionar-nos i no tolerar situacions inacceptables tan freqüents avui dia com la malversació dels recursos i dels diners de tots, l'explotació de les persones (de vegades disfressada d'oportunitat laboral), la contaminació i poc respecte per l'entorn i moltes actuacions de col·lectius i particulars mogudes per la cobdícia i l'ambició que ens han portat greus perjudicis. També cal vigila els absolutismes amb actituds de radicalitat, moltes vegades, extrema.
Encara que no ens és fàcil hem de jugar net sempre, acceptar els altres, renunciar a algunes coses de nosaltres mateixos en bé de tothom, no callar davant d'injustícies flagrants i intentar utilitzar la raó crítica sempre que ens ajudarà a avançar en aquest camí.
#1 Gràcies pel seu comentari i la informació complementaria que ens aporta. Estic totalment d'acord amb vostè. Destaco una paraula del seu text: equilibri, crec que és la paraula clau per gestionar les actituds vinculades a tolerància i intolerància.
Assumpta Clopas
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari