Una entrevista, sigui la primera, sigui la que en fa dues-centes cinquanta, es faci al carrer o en qualsevol altra "despatx", és i sempre és, "el cara a cara" entre dues o més persones. I sí... és tant obvi! Tant! Que a vegades potser ens prenem el luxe d'oblidar-ho.
Imagineu-vos, per un moment, que sou professionals de "l'acompanyament" social i/o educatiu d'una persona, ja és igual si és un nen o un adult, si és un alumne exemplar i obedient o si és un "pobre, alcohòlic i antisocial". És igual si sou professors, educadors socials, metges o psiquiatres.
Imagineu-vos en una "situació compromesa"... Imagineu-vos que heu de tractar amb algú "altre", alguna qüestió "seva" i "personal" tant o prou greu com perquè aquest "altre" s'ho pugui arribar a prendre molt malament. Que pugui arribar a fer-nos sentir ferits i/o "en combat".
Un exemple?
Imagineu-vos que a la mà hi teniu un bolígraf gastat, un expedient vell i gruixut sobre una taula rodona, on just al costat, hi ha un full en blanc, apunt perquè hi puguis deixar les quatre ratlles i, potser, dibuixar-hi quatre "dibuixos" del teu codi personal, per marcar algun comentari o alguna cosa important.
Al davant, i asseguda sola, hi teniu una dona – que potser ni esperàveu - desbordada i preocupadíssima... És mare de dues nenes petites i d'un marrec de quinze anys que si des dels tretze no fa ni la meitat de classes, des dels dotze que no para de "matar-se" fumant "verd"... El seu repetit comentari és un constant: "Es que yo ya no puedo con mi hijo".
Avui, una de les germanes ha explicat a la seva tutora que la seva mare i el seu pare es passen tot el dia al bar, que arriben borratxos a casa i que a vegades, i només quan s'enfaden, han arribat a pegar el seu germà més gran.
Ja intuïes que "passava alguna cosa" però..: ¿com li expliques ara el que saps i el que segurament et toca fer "en principi i per llei"? Li explicaràs? Com t'ho faràs?
Buf!
Estem a punt?!
És un bon moment per activar-nos i posar-nos a prova.
Empatia, respecte, flexibilitat.., quantes vegades hem llegit, escoltat i fins i tot parlat d'aquestes paraules; d'aquests conceptes. Per bé que parlar-ne pugui ser relativament fàcil... ¿Què pot arribar a ser això de posar-ho "en pràctica"?
Realment amb aquesta entrada m'has remogut cap i cor... Certament apuntes moltes coses importants, com i de quina manera establiment la relació terapeuta-client, on i com portem a terme les nostres intervencions professionals, entre d'altres.
Jo en diria de posar-ho en pràctica, el canvi constant, el reciclatge constant, l'adaptabilitat a les diferents persones i als diferents moments, situacions que transmeten, és molt fàcil parlar-ne de la pràctica, és molt més difícil practicar-la. Aprendre i alhora desaprendre de cada situació, de cada persona, de cada moment seu i de cada moment nostre (com a persones i com a professionals)...
Et felicito novament per l'entrada, m'ha agradat molt! Gràcies! Certament acabo de descobrir el web i m'agrada el que vaig veient!!
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari