Els darrers temps la crisi ens està afectant a tots i totes i ens porta a situacions molt poc desitjables. Des de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals entenem que hi ha ajudes que vénen des del govern espanyol i per tant sabem que el govern de Catalunya ha de fer un sobreesforç per equiparar les famílies monoparentals amb les famílies nombroses.
Una de les reivindicacions que estem lluitant amb més força és que les universitats tornin a fer el descompte del 50% a les famílies monoparentals, doncs les mesures actuals estan fent perillar la continuïtat del dret a estudiar dels nostres joves i això ens fa pensar que s'estan vulnerant els drets més elementals com el de rebre una educació.
La nostra gran preocupació deriva amb l'augment preocupant de fills i filles de mares monoparentals, que han hagut de deixar d'estudiar. Això no pot ser!
Entenc que la crisi ens afecta a tots els tipus de família, però els resultats dels darrers informes de la Unicef ho diu ben clar: on hi ha més pobresa infantil i de joves són a les famílies monoparentals encapçalades per dones. El no poder accedir a la universitat fa créixer més la roda de trobar feina de poca qualificació i agumenta la dificultat a l'hora de trobar-ne.
D'altra banda, un altre fet que està augmentant en els darrers anys són les noies adolescents embarassades. La majoria d'aquestes noies deixen d'estudiar i en un 90% del casos, els companys no es fan càrrec del fill.
Les ajudes socials són escasses degut a l'ofegament que fan des del govern espanyol a Catalunya. És un fet intolerable contra el què hem de lluitar per tallar tota aquesta situació nefasta.
Jo vull que els meus impostos es quedin en el meu país, Catalunya, no vull pagar més a xoriços, curses de braus, a tenir un polític per cada dos habitants, no vull pagar una monarquia absurda en un país democràtic.
Catalunya és de persones pacífiques i solidàries i ho demostrem dia darrere dia. Ens trobem constantment un odi extens pes mitjans de comunicació amb l'afany de mentir i provocar por. Jo vull un país on l'educació dels nostres fills i filles sigui la prioritat, que la sanitat i la cura dels nostres avis i malats sigui de primera qualitat, que els nostres professionals estiguin ben pagats. I que tinguem feina. Que l'Estat del Benestar sigui real i no haguem de mantenir la hipocresia d'uns polítics que no tenen dret a que els anomenem com a tal.
que et fa pensar que la Catalunya que sumies prioritzarà l'ensenyança publica ? De on has tret l'idea de que a Catalunya no hi ha xoriços ? La realitat es que el govern que majoritàriament van triar els catalans fa les mateixes politiques que el govern estatal.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari