Una acció per a la comunitat: l’experiència a Sant Antoni

La setmana vinent tancarem la segona edició de CiutatBeta, un projecte que sorgeix del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, amb el suport tècnic de Trànsit Projectes S.L i la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. CiutatBeta és, sobretot, una plataforma de treball i anàlisi per a l’acció social que explora el territori urbà en què vivim i en què, a través d’una participació i perspectiva interdisciplinàries, es dissenyen prototips i solucions creatives a necessitats d’aquest territori/barri, per després posar-les a prova.

Encara que tots sabem que la nostra no és una ciència exacta, enguany creiem que hem tret una fórmula. Faltarà millorar-la, no en tenim cap dubte, però les proves encertades i els errors de la primera edició han ajudat a millorar el projecte i hem arribat a executar, si més no, en condicions, totes les fases d’un procés de tres mesos. Una durada que ens ha semblat la mínima per dur a terme la prova del prototip creat pel territori: #sentantoni.

Aquest any també hem jugat amb avantatge alhora d’escollir el barri de Sant Antoni de Barcelona com a territori urbà a tractar. Una part dels que hem estat al darrere del procés hi vivim i, segurament, ens hem sentit més compromesos. Personalment, penso que cal destacar quatre elements que en aquesta edició s’han aconseguit, claus per al desenvolupament i objectius de CiutatBeta:
  • Participació, col·laboració i complicitat en el projecte, seguiment del procés, i cop de mà en posar a prova el prototip final, per part de les entitats del barri de tipus veïnal o que treballen més en xarxa: l’AA.VV del barri de Sant Antoni, [email protected], l’ONG del barri de Veí a Veí i l’AMPA Ferran Sunyer. Imprescindibles per descobrir i conèixer socioculturalment el terreny, i per l’acceptació i adequació de la proposta sortint.
  • Esperit i sentiment d’equip entre les persones participants d’aquesta edició. De diferents disciplines professionals, han enriquit l’anàlisi, els debats i enfocaments, alhora de dissenyar el prototip i emprendre l’acció. Fins a 15 persones han arribat, voluntàriament, fins al final del procés. Segurament, perquè han cregut en #sentantoni. Crec que és un èxit.
  • Compromís en el treball d’equip, en xarxa i en línia. L’any passat crèiem ha
  • ver comprovat que hi havia poca cultura en el treball on-line: correus electrònics que es quedaven sols, sense respostes, o malentesos i debats que alentien i cansaven la participació en línia. Cal, sens dubte, nodrir-lo de seguiments presencials com hem fet enguany, i crear subgrups i/o responsables de les diferents parts del disseny del prototip/acció.
  • Per últim, el moment ideal per a la prova del prototip resultant: el #sentantoni durant la Festa Major del barri. I en les següents línies veureu el perquè.

Amb #sentantoni hem volgut recollir i ubicar les emocions que desprèn el barri, per les veïnes, veïns i altres persones no residents, elaborant finalment un mapa emocional de Sant Antoni, amb quasi cinc-centes impressions. Ho hem propiciat de manera virtual i física, durant la Festa Major, del 17 al 26 de gener, a través d’un formulari que es podia omplir al web del projecte; dipositant unes butlletes “emocionals” a les urnes fixes distribuïdes a diversos punts del barri, o de forma directa, participant a diferents activitats de la Festa Major on hi vam col·locar un estand amb un mapa físic del barri, invitant el públic a escriure la seva emoció i situar-la en algun racó de Sant Antoni.

La setmana vinent farem una avaluació exhaustiva del procés i resultats de #sentantoni amb els participants i diversos agents i membres d’associacions del barri. Entre nosaltres, però, ja es discuteix si l’acció que hem emprès és comunitària, com interpretarem les dades extretes, què deixarem al barri i què en trauran els veïns… Que haurà aportat #sentantoni?

Primer de tot, però, no em voldria deixar un aspecte destacadíssim del projecte i el prototip: haver-hi participat. Una experiència d’aprenentatge especial i real, en la qual arquitectes, educadors i educadores socials, enginyers, periodistes, professionals del disseny, veïns i no veïns, han estat els protagonistes: educadors i educats a la vegada, a través d’un entorn d’aprenentatge obert i un procés on hi ha hagut de tot, que s’emmarca dins una metodologia belearning, amb idees bàsiques del procomú i el coworking.

En segon lloc, crec que les dades extretes de #sentantoni poden ser molt discutibles; les emocions dels veïns acostumen a ser positives cap al lloc on viuen, i més dels qui i quan participen a la Festa Major del seu barri. No haurem trobat punts foscos o menys agradables al barri que altres, fet que cercàvem, però sí llocs del barri que desperten més emocions, tan negatives com positives, segurament, aquests són els espais més identitaris de Sant Antoni. Interessant també serà comprovar des de quins carrers del barri ens han respòs durant la recollida física (si ho han fet veïns), una dada que recollíem i que creiem interessant, perquè pot ajudar a la comissió de la Festa Major: des de quins carrers és participa/viu més la festa?

Per un altre costat, crec que és un prototip, una idea replicable a altres barris i territoris. A #sentantoni penso que hem dut a terme una acció per a la comunitat, que no comunitària, caldria repetir-la més vegades, i rebre una major implicació i complicitat per part de les veïnes i veïns, aconseguir la seva apropiació, conscienciar-los de la seva importància per al present i futur, per poder denominar-la comunitària. I quina importància té? Potser us pregunteu. Doncs bé, durant deu dies, en el marc d’una festa major, moment de rencontres, celebració, d’orgull comunitari, s’introdueix d’una forma original el debat sobre el lloc on viuen. Més enllà de les emocions que hi senten els veïns, és important que pensin, debatin, es preocupin sobre el seu barri, i també que comprovin la necessitat d’allò en què toca treballar, lluitar i ajudar per sentir-s’hi bé. S’ha tractat d’una acció per a les veïnes i veïns de Sant Antoni, que cal millorar, per tal que se la facin seva, repetir-la: i, per què no? Les festes majors poden servir, realment, també, per avaluar i reforçar la comunitat?


Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Pep Guasch BARCELONA
4.

Celebro que t'agradés Joan!! En breu tindrem resultats, i avaluació i conclusions per part de l'equip promotor.

  • 1
  • 0
Pep Guasch BARCELONA
3.

Celebro que t'agradés Joan!! En breu tindrem resultats, i avaluació i conclusions per part de l'equip promotor.

  • 3
  • 0
Pep Guasch BARCELONA
2.

Celebro que t'agradés Joan!! En breu tindrem resultats, i avaluació i conclusions per part de l'equip promotor.

  • 0
  • 0
Joan Semis Barcelona
1.

Felicitats per #sentantoni! Sóc veí i m'ha encantat! Una idea molt original

  • 3
  • 0

Comenta aquest article