Del subjecte productiu al subjecte competent

De la mateixa manera que podem dir que el subjecte productiu va ser la gran obra de la modernitat industrial, en l’actualitat potser cal dir que aquest lloc l’ocupa el subjecte competent. Competent perquè se li demana que disposi d’uns determinats coneixements i competent perquè se li exigeix que rivalitzi amb altres treballadors que persegueixen el mateix lloc de treball.

Segurament sempre convé posar sota sospita els termes que les lògiques dominants posen de moda. Jo vaig tenir ocasió de fer-ho en relació a la lògica de la competència el passat mes de febrer al ser convidat pel Taller Luesma&Vega a compartir al Centre d’Artesania Catalunya un espai de diàleg sobre el model de treball de l’artesà en la construcció del vincle social.

Com no podia ser d’una altra manera, la crisi actual del treball i del sentit de treballar va estar sobrevolant la conversa. Els vaig proposar que pensessin des d’una dimensió històrica per tal d’entendre que part de la crisi en que ens trobem té a veure amb l’ideal de realitzar-se a través de la feina.
Aconseguir aquest ideal és molt més complicat actualment no només per l’absència i la precarització del treball, sinó també pel tipus d’exigències de competència que es demanen. Assolir-les sovint comporta estar disposat a sotmetre els diferents espais de vida (família, oci,...) a la lògica del rendiment. Podem dir que els canvis provocats per la falta de feina han obert nous interrogants sobre el valor personal que atorguem al treball.

El cas és que segurament el model de l’artesà esdevé el patró, l’arquetip, més suggestiu que ens permet interrogar-nos sobre aquest tema. I és així, perquè malgrat el que pugui semblar, el model artesà no es basa tant en la disposició d’unes determinades habilitats -que també- sinó més aviat d’una actitud davant de la pròpia obra. Es tracta d’un model que té un element important a tenir en compte: incorpora la persona en el diàleg amb la pròpia activitat.

En aquest sentit, no és estrany que cada cop hi hagi més persones que es plantegin la seva feina des d’una actitud “artesana”. Buscant l’encaix del seu propi desig. Explorant nous equilibris entre la rendibilitat i la satisfacció.