La inserció de discapacitats, un problema o una solució?

Nombrosos estudis en els últims anys apunten a la rendibilitat dels Centres Especials de Treball, peça clau per dirigir-nos a la plena integració de persones amb diversitat funcional. Un dels diversos informes publicats en aquest sentit, el de l'Associació de Centres Especials de Treball de Navarra (Acemna), demostra que per cada euro invertit en la generació de llocs de treball per a persones amb discapacitat hi ha un retorn de 2,09 euros a la societat. Uns 37 cèntims d’aquests euros retornen a l'administració via impostos, 91 cèntims van a salaris de persones amb discapacitat i la resta, més de 80 cèntims, per altres contractes, salaris i subministraments. Per tant, està comprovat que proporcionar feina per aquest col·lectiu és rendible per a la societat, per a l’economia i pel país en general, ja que dóna respostes a la preocupació de prioritzar la despesa en una època de crisi i retallades.

Tenint en compte aquesta premissa, el més lògic seria que els diferents governs apostessin per la inserció de les persones amb diversitat funcional en el món laboral. Malauradament, hem de sentir dir al nostres polítics que no poden fer front a aquesta despesa social i per això es veuen avocats a fer retallades. Si la integració laboral del col·lectiu suposa un cost important per a l’administració i el que necessiten és minimitzar-lo, només han de parar atenció a aquestes dades, perquè quan més inverteixin més estalviaran, així com estaran contribuint a crear una societat millor. Més inversió és la solució.

El mateix passa al sector sanitari, on l’exemple és molt clar. L’aposta per la prevenció suposa un retorn econòmic molt important, doncs per cada campanya informativa s’estalvien nombrosos tractament i ingressos hospitalaris. No obstant això, un tant per cent molt elevat dels pressupostos en sanitat es destinen a l’actuació (serveis sanitaris, medicació hospitalària, farmàcia...) i només una petita part a la prevenció.

La sensació que solem tenir és que l’atenció a les persones amb discapacitat es percep com un problema dins la nostra societat, d’aquí la falta d’ajudes i d’inversió destinada al col·lectiu. Tanmateix, si legislem i invertim en els miners o en els “astilleros” per minimitzar el seu impacte social, ho hauríem de fer també en aquest cas, més encara quan la inversió ens pot aportar un retorn social i econòmic.