La integració laboral de les persones amb discapacitat en xifres

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es va commemorar el passat dijous dia 3 de desembre, considero adient manifestar la importància dels Centres Especials de Treball (CET) com a principal motor d’ocupació per a les persones amb discapacitat (PcD).

Destacar que els CET han assegurat el nivell de contractació d’aquest col•lectiu amb menys oportunitats en l’ època de crisi, durant la qual aquestes persones han vist més reduïdes que mai les possibilitats d’accés al mercat laboral i, per tant, l’oportunitat de gaudir d’una vida normalitzada i d’una real integració sociolaboral.

Vegem algunes dades que ens haurien d’obrir el ulls vers la realitat actual de les PcD:

El treball protegit a Espanya representa actualment entorn un 70% del total de contractes realitzats a persones amb diversitat funcional, la qual cosa significa que un petit sector que representa només un 0,3% del PIB, és capaç avui dia de generar més ocupació per a persones amb diversitat funcional que el conjunt de les empreses privades del país.

Aspectes com la sortida gradual de la crisis i la recuperació econòmica, haurien de servir per que les empreses comencessin a contractar a persones amb diferents capacitats, i per tal d’aconseguir-ho, l’Administració Pública hauria d’assegurar-se que el teixit empresarial compleixi amb la Llei General de Discapacitat (LGD).

Atles Laboral 2016, els nivells d’incompliment de la quota de reserva del 2% per a treballadors amb discapacitat certificada per part del conjunt d’empreses espanyoles, tan públiques com privades, ha passat del 75,7% l’any 2008 al 81,1% l’any 2013, sense que s’hagin pres mesures per a canviar aquesta situació; una dada que ens hauria de fer reflexionar sobre el que s’està fent i sobretot el que no s’està fent al respecte, però per davant de tot, hauria de generar consciència als responsables d’implementar tals polítiques, per tal que siguin capaços d’activar els mecanismes necessaris adreçats a assolir una real integració del col·lectiu en el mercat laboral del País.

Amb la finalitat de posar remei a aquesta situació, considerem que el Govern hauria de seguir recolzant en les seves polítiques als CET pel fet de ser l’element contractador més important avui dia, garantint als nivells de contractació i inserció laboral de les persones amb capacitats diferents. D’altra banda, l’Administració Pública hauria de crear una nova estratègia global per l’ocupació d’aquest col·lectiu en risc d’exclusió social, a través d’un Pla d’Acció que faci complir la llei, definint objectius de creixement laboral que siguin realistes i establint mètodes de mesura i verificació periòdica sobre el seu compliment.

Amb motiu del Dia de la Discapacitat i amb l’afany d’aportar solucions i recomanacions que es puguin prendre en consideració per tal de millorar el nivell d’integració laboral del col·lectiu, a Grupo SIFU acabem de presentar l’Atles Laboral de les Persones con Discapacitat 2016 (també Atles Laboral 2016), juntament amb la Universitat de Sevilla, amb el qual hem volgut aportar un informe de referencia per a polítics, professionals del sector i interessats en conèixer l’estat de la inserció laboral d’un col·lectiu que, malauradament, avui continua comptant amb menys oportunitats que la resta de la població, així com conèixer el seu grau d’inserció en empreses de 50 o més treballadors, a més de plasmar les principals barreres detectades per la seva incorporació en l’ entorn laboral.

A nivell europeu, l’Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020, recull les recomanacions de l’Informe Mundial sobre la Discapacitat (2011), que es regeix per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. La Convenció, ratificada per Espanya l’any 2007, estableix a l’article 27 que els estats membres haurien d’encoratjar la promoció professional de les persones amb discapacitat en el sector públic i privat, donant suport i fomentant la seva contractació.

Cada vegada queda menys pel 2020, any en que en el marc de la Unió Europea, Espanya va adquirir una sèrie de compromisos en diferents àmbits, entre ells l’objectiu de millorar les condicions de treball i la promoció professional per tal que les persones amb diversitat funcional accedeixin al mercat laboral. En l’àmbit català, una de les principals prioritats de la Generalitat de Catalunya és combatre l’atur construint els escenaris adequats per crear ocupació, frenant la destrucció de llocs de treball i facilitant el creixement econòmic. Com a part d’aquest objectiu, l'Estratègia Catalana per a l'Ocupació 2012-2020 assumeix les prioritats d’ocupació pel col·lectius que assenyala la Llei 56/2003, de 16 de desembre, entre els quals es troben les persones amb discapacitat, especials dificultats o en situació d'exclusió social.

Desgraciadament, si no es prenen accions contundents per tal de donar resposta a aquesta situació en un futur immediat, difícilment serem capaços de complir amb els objectius adquirits, un escenari que no s’ha de permetre a cap societat avançada que defensi la igualtat d’oportunitats i la diversitat, doncs d’aquests dos factors emana gran part de la riquesa de la nostra societat. No és responsable, ni ètic, ni moral que, encara avui dia les persones amb capacitats diferents segueixin trobant aquest tipus de barreres a l’hora d’accedir i desenvolupar-se en l‘àmbit laboral.