'Oh happy day'

Avui en dia se’ns fa molt present el coaching, el lideratge (i l’autolideratge), la intel·ligència emocional, la marca personal, la resiliència... Tot plegat ens recorda que la nostra actitud davant dels esdeveniments és majoritàriament la nostra responsabilitat.

Normalment veiem la vida de manera complexa i ens capfiquem en moltes coses que no depenen de nosaltres. I és bastant probable que seguim responsabilitzant de moltes de les coses que ens passen als altres, a la societat, a l’empresa o institució on treballem, a circumstàncies de la vida, etc.

En els judicis de Nuremberg els nazis van al·legar que seguien ordres, l’objectiu era doncs comprovar si realment seguien ordres de l’autoritat o eren còmplices de l’holocaust. Al 1963 es va publicar l’estudi d’Stanley Milgram de la Universitat de Yale: “Estudi del comportament de l’obediència” que volia mesurar la disposició a obeir ordres tot i que anessin en contra dels valors de la persona.




Però el que podria ser cert de manera negativa també podria trobar el seu costat amable. Doncs el riure és ben contagiós com sabem tots per pròpia experiència.



Així vivim en l’època de la incertesa, encara estem descobrint de quina manera l’observador modifica allò que succeeix. Tot canvia contínuament i al mateix temps som agents de canvi. Seguim preguntant-nos quina és la “Veritat”, allò que s’amaga rere les ombres de la caverna platònica.

Ens queda doncs simplificar, redescobrir-nos a través dels altres, meravellar-nos amb la senzillesa i la complexitat, aprendre a gestionar el temps que vivim i viure’l... i voler creure que som líders de les nostres vides, que podem decidir en base als nostres valors amb la confiança de que, sigui quin sigui el resultat, podrem estar contents.
Avui doncs és un dia feliç. Cada dia pot ser-ho.