WhatsApp, Jennys i felicitacions de Nadal

¿Algú t’ha felicitat les festes amb un missatge tipus “Bon Nadal” o un “Bon Any 2016”? És difícil trobar una persona que no hagi rebut algun missatge semblant al seu mòbil. Segurament, fins i tot formes part d’algun grup de companys de feina i alguna d’aquestes felicitacions t’ha arribat d’aquest grup.

Es interessant observar com l’ús de WhatsApp a la feina ha viscut un augment progressiu i espectacular. La seva rapidesa a l’hora de connectar-nos l’ha fet imbatible davant els mails o les trucades. Ara bé, aquesta connectivitat també ha obert l’accés al nostre temps privat. Ara se’ns pot colar el nostre cap a casa a qualsevol hora del dia enviant un missatge tipus: “Si et plau, truca’m quan puguis”; “Demà recorda que...” o altres avisos que si bé no ens obliguen a anar a la feina tampoc ens deixen desconnectar-hi.

No és la primera vegada que els avenços tècnics serveixen per envair espais socials que no els eren propis. Segurament un dels més famosos va ser la Jenny. Es tractava d’una filadora inventada l’any 1764 al comtat de Lancashire (Anglaterra). La primera màquina manual multibovina que va permetre reduir el treball que es requeria per produir fil.

Tot un símbol d’una època que, amb la posterior invenció de la màquina de vapor, va revolucionar no només el ritme de producció sinó les condicions de vida de les persones que van passar d’unes condicions de vida rurals a unes de fabrils. Mireu com va ser d’important aquest canvi que fins i tot van sorgir un moviment anomenat luddisme que es dedicava a cremar aquestes jennys com a protesta de la pèrdua de les condicions de vida anteriors.

Actualment no són les jennys les que transformen les nostres condicions de vida. Són els dispositius digitals els que envaeixen el nostre espai i temps.

Els dispositius digitals poden aportar-nos la llibertat de treballar en qualsevol moment i en qualsevol lloc; però també poden envair-nos i totalitzar el nostre temps posant-lo al servei del rendiment en el treball. El que no podem oblidar és que tenen la capacitat de transformar qualsevol lloc i qualsevol temps en un lloc i en un temps de treball. Finalment el debat no és sobre la innovació tecnològica sinó sobre el seu ús i al servei de què la posem.