Responsabilitat compartida. Quina responsabilitat té cadascú?

El dia 15 de març es va celebrar el Dia del Treball Social, amb aquest motiu vàrem fer una xerrada el 17 de març amb el títol "Responsabilitat compartida en els serveis socials. Quina responsabilitat té cadascú?" de la mà de la ponent Ester Busquets.
 
Ens va ajudar a reflexionar sobre el concepte de responsabilitat i llibertat. Tota llibertat implica una responsabilitat amb els altres, amb la societat, i ens fa responsables dels nostres actes vers aquests. Es tracta de dos conceptes que no es poden separar i que es troben sempre de la mà. La paraula llibertat té un significat diferent a Llibertinatge, actualment en fem un ús no adequat. Entenem per llibertat tota acció que fem o podem fer sempre que no envaeixi l'espai de l'altre, per tant un abús de la llibertat és un llibertinatge, acció que usualment se'n fa ús de manera errònia per demostrar que tenim i volem llibertat d'acció, per exemple.
 
Però què passa amb la responsabilitat? Tal com ens va parlar Ester Busquets, la responsabilitat es troba en crisi i, es pot observar a través dels actes de les persones. Ens trobem a una societat cada cop més individualista, que ha perdut la essència de la vida comunitària i l'ajuda mútua al llarg del temps; ens trobem en una societat tot i que, es parli cada dia de la solidaritat, cada cop més racista, més expulsora d'allò diferent, com a exemple tenim la crisi dels refugiats, la confusió de l'Islam amb yihadisme, per posar un exemple entre d'altres; una falta de respecte i/o educació vers l'altre, que es deriva d'aquesta individualització, i la defensa acrítica dels animals, s'està donant una humanització dels animals, s'anteposen davant la vida d'una persona, existeix una diferenciació entre cuidar els animals i respectar-los diferent a tractar-los com humans i anteposar-los a una persona.
 
Llavors, a partir d'aquest petit anàlisi de llibertat i responsabilitat, responem a la pregunta que conforma el títol de la xerrada.
 
La responsabilitat en els serveis socials es tradueix en responsabilitat tècnica de saber mirar a l'altre, a l'usuari, per tal de poder reconèixer les seves necessitats, el que espera de nosaltres. Es tracta de tenir competències, aptituds; els tècnics han de ser responsables i anar formant-se per aquestes competències i aptituds, i treballar des de la coparticipació de la persona, de la família, intentant estratègies per tal de fer-los membres actius del seu propi procés de canvi.
 
No només s'ha de tenir en compte la responsabilitat dels tècnics, també la responsabilitat de les administracions, dels poders polítics, ja que són ells els que tenen la potestat de poder activar polítiques que promoguin aquesta solidaritat, treball comunitari, projectes des de la pro-acció, la democràcia participativa, i que faciliten al tècnic la feina diària d'atenció a aquelles persones que s'atenen provocant que siguin partícips del propi canvi.
 
En definitiva, estem parlant d'una responsabilitat compartida entre el poder polític/ institucions, tècnics i la persona (persones i/o famílies).
 
A partir d'aquesta projecció d'idees s'esdevé la necessitat d'educar en la responsabilitat, educar en virtuts, ja que els valors són idees. A diferència dels valors, les virtuts són l'acció d'aquell valor, sovint no es treballa aquesta part, donant-se una no-connexió amb els valors. La millor manera de treballar les virtuts és a partir de l'exemple, sent jo responsable l'altre ho arribarà a ser. I, tal i com va dir Esther Busquets, sent exquisits vers als altres aconseguirem educar en aquesta responsabilitat.