Reflexions sobre l'adolescència, els adolescents i les seves conductes

L'adolescència, coneguda com el període de transició entre l'etapa infantil i la maduresa, es caracteritza per processos de dol relacionats amb la pèrdua dels privilegis d'infant i d'altres d'adaptació a les noves situacions. Aquest procés està ple d'expectatives, d'il·lusions però també de pors, angoixes, dubtes etc. És una etapa de crisi on tot està en joc. Els adolescents recorren un camí no lineal, fugides endavant o regressions en moments ordenats o ben desorganitzats. De vegades les regressions són defensives ocasionades per la por al que és desconegut, al fracàs i, algunes vegades, fins i tot es poden expressar com a violentes i destructives. Per tot això podem pensar que els comportaments violents dels adolescents es poden relacionar amb un procés de desenvolupament que encara no ha assolit la seva maduresa.

Curiosament, un altre dels estats emocionals que, de vegades son l'avantsala de les conductes violentes, és l'avorriment, entès com una absència de vitalitat, d'interessos, d'objectius que puguin canalitzar i estimular alguna motivació. L'adolescent avorrit se sent envaït per sensacions de manca de vida que li resten ànims i energia. Aquest estat els provoca aversió i ganes de fugir amb la intenció de sortir-ne el més aviat possible. La diversió no serveix per eliminar l'avorriment, pot ser un mecanisme d'evasió però no resolt el problema de manca de motivació. L'avorriment és molt freqüent entre els adolescents i la seva manca d'experiència fa difícil que puguin recórrer a vivències o records anteriors per sortir d'aquests estat. La infantesa encara és massa propera i les experiències d'aquesta etapa no serveixen. Necessita nous estímuls.

La vinculació dels adolescents amb les propostes de l'entorn son molt fràgils, bàsicament per la inestabilitat que de vegades els hi aporten. Si les propostes estan per sobre de les seves capacitats s' avorrirà i les abandonarà i si sobrepassen aquestes capacitats,  desconnectarà per no sentir-se desorientat i, de vegades, només troba la via de les activitats que li proporcionen molta excitació com pot ser la conducta de risc, consum, sexe i també la violència. Això no eximeix l'adolescent de les seves responsabilitats, el que està mal fet ho està, faci qui ho faci, però aquestes reflexions ens ajuden a entendre el per què o sigui parar atenció a les seves conductes amb una mirada positiva amb la idea de que tot està per fer i tot és possible, no hi ha res definitiu i tot dependrà del suport positiu o negatiu que se li doni i  de l' escolta activa que  se li pugui  proporcionar. Es ben sabut que els adolescents es construeixen per oposició, s'oposen al que diem i som per afirmar que son diferents i poder construir la seva pròpia personalitat. Les normes i els límits, marcades pels adults, estan destinades a ser transgredides.

Paradoxalment, necessiten adults propers i positius que els ajudin a trobar una manera de ser, d'avançar i també s'hi puguin emmirallar. La manca d' aquests referents els deixa en una solitud plena de dificultats sense cap projecte de persona en el qual puguin mirar-se. Els calen adults propers i disponibles que caminin al seu costat, observant i escoltant atentament les seves demandes, dubtes i dificultats. Cal donar-los-hi un consell, ajut o suport si ells o elles ens donen permís. No s'ha de ser un col·lega però si un adult que els pot arribar a comprendre en la seva globalitat.

Finalment, es desitjable que canviem el xip que els adolescents només els hem de parar atenció quan manifesten algun problema: conductes inapropiades, conflictes al carrer, a l'escola. De vegades sembla que no existeixen si no manifesten problemes i això és un error, ja que, tal com hem dit, aquesta etapa és un itinerari vital ple de successos de tota mena. No hem d'oblidar que també tenen dret a la protecció, com a menors que són, per evitar que els succeeixin determinats fets o esdeveniments tot i que en moltes ocasions no ho podem evitar. Les experiències que viuen han d'anar deixant pòsit i acumular balanços positius que permetin fer avançar la seva autoconstrucció.

L'objectiu final de l'acompanyament dels adults és que arribin a ser subjectes autònoms amb la capacitat adquirida de reaccionar adequadament davant de les vivències i experiències inadequades, tenint en compte que tots aquests recorreguts tenen alts i baixos, punts de dubte, desviaments, aturades,  retrocessos  i avançaments. Els esdeveniments que li sortiran al pas han de ser vivenciats, treballats, analitzats i reflexionats i així podran aprofitar correctament les seves experiències vitals.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article