El Kilian Jornet de l’emprenedoria social

El Pere és el Kilian Jornet de l’emprenedoria social. Representa l'esforç i el sacrifici d'assolir el repte de guanyar-te la vida des de l'ultra-trail de la malaltia mental. “Tot va començar a la mili , quan tenia 20 anys i se'm va manifestar la malaltia, però jo no entenia què m'estava passant, vaig agafar una depressió que jo mateix me la vaig empassar i que no vaig ser capaç d'explicar-ho”.

Potser semblarà artificial, buit i suat comparar el fet de patir una malaltia mental i ser fundador d’una cooperativa de treball amb la travessa a peu d'un recorregut muntanyós de més de 100 quilòmetres a mode competitiu. Ell mateix em comentava que fa anys algú ja li va dir que era com el Miguel Indurain. Però les comparacions no serveixen per assimilar conceptes sinó per entendre'n millor la seva profunditat, i la vida del Pere és una història que sobrepassa qualsevol comparació.

“Van passar uns anys i el que semblava una depressió es va convertir en una cosa encara més greu. Aleshores em vaig dir a mi mateix que m'havia tocat a mi aquesta malaltia, com podia ser una altre, que era jove, que havia de lluitar, treballar i anar endavant. La meva germana, que és cinc anys mes gran que jo, també estava diagnosticada de malaltia mental i ja era pensionista. D'ençà que li van pagar la pensió va deixar de lluitar, mai més ha sigut la mateixa, ara, malauradament està en un residència”.

El Pere és soci fundador i president durant 14 anys d'un dels projectes laborals més singulars del món cooperatiu català. La Cooperativa Nou Verd de Vilafranca del Penedès fou creada fa 23 anys per 5 persones amb diagnòstic de salut mental i s'ha consolidat en tot aquest temps com una de les propostes més apoderadores del territori per a les persones amb problemes de salut mental.“Vaig anar creixent com a professional a l'empresa, jo treballava de jardiner i també com a cap d'equip i responsable dels clients privats, més endavant vaig portar el manteniment dels regs compaginant amb feines de despatx, també quan el cap de producció feia vacances jo el suplia. Aquells anys vaig acabar el batxillerat i vaig finalitzar el grau superior d'administració i finances i ara sóc el comptable de la cooperativa des del 2008”.

Ell és l'exemple a seguir per nosaltres, perquè ha estat el primer i el que encara aguanta tot i el desgast de la cursa: “Porto treballant a Nou Verd durant quasi 23 anys i començo a estar cansat, però qui no està cansat de treballar?”

I n'hi ha molts d'altres que han seguit la seva estela i molts més que ens hem afegit per intentar aportar el nostre gra de sorra. Nou Verd, Nou Set i el Grup Entrem-hi - perquè ara, 23 anys després ja som un grup cooperatiu on hi treballem gairebé 200 persones - és i seguirà sent un repte emocionant, un acte d'heroïcitat sobrehumà, un projecte que ofereix la possibilitat a les persones amb més càrrega de patiment de crear-se una vida digna entorn la seva feina.

Jo he viscut dos moments crítics en la vida del Pere, dos moments de descompensació, de desesperació perquè, ja us ho he dit abans, la seva vida és una ultra-trail, però sempre ha tornat al seu despatx i aquest moment, el primer dia després d'una baixa, és un dia que tots ens adonem que és possible desafiar els obstacles més alts. Ell sempre diu que al sortir d'un ingrés psiquiàtric comença de zero, permeteu-me tornar a la metàfora inicial per dir-vos que quan el Kilian cau enmig d'una cursa i es disloca l'espatlla, té mèrit que segueixi corrent i acabi guanyant, però encara tindria més mèrit si hagués de tornar a la línia de sortida.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article