L’acció social: redós de justícia i llibertat


És inevitable, en aquests moments, evidenciar que la tasca educativa pren una nova dimensió en els moments pels que passa el país.

Els professionals i les institucions vinculades al tercer sector no podem obviar la ressonància que es genera dins les nostres institucions i entre les famílies, infants i joves amb els que treballem el veure i percebre com la tenacitat, la participació política, el respecte, la solidaritat, la pau, la proposta de diàleg i la justícia social, que són els objectius més nobles de qualsevol societat que vol ser digne i que sap com perseguir i aconseguir els objectius que es planteja, són dilapidats i trepitjats.

Més enllà de posicionaments polítics i partidistes, haurem de tenir en compte alguns arguments per explicar-nos tots plegats. Algunes de les premisses a partir de les quals fonamentàvem moltes de les nostres intervencions i que ara s’han vist compromeses.

La comunitat educativa i de l’àmbit social sap que la millor estratègia per arribar a fer canvis, per entendre a l’altre, per proposar alternatives i per arribar a acords, és la paraula acompanyada d’una actitud pacífica. Sols així allò que es defensa, sigui una activitat, una mesura protectora, un desig de pertinença o un convenciment ideològic té càrrega de credibilitat i s’omple de raons inqüestionables que fan que el què proposa sigui, per naturalesa, tan digne que no permet la renúncia.

Els professionals de l’àmbit social tenim l’expertesa de qui sap promoure la participació, contextualitzar les nostres decisions, rellegir les demandes i entomar amb certesa i respecte els canvis necessaris per incloure en els nostres programes i projectes el reflex de realitat, i així fer-los ser del món i del moment en què es troben. Per això, cap intervenció pot deslliurar-se de la realitat social i política que ens envolta.

El nostre àmbit navega entre polítiques generals, directrius, models, legislacions... amb el necessari exercici de combinar marc legal, encaix de demandes i disposicions pressupostàries, sentint-nos part d’un engranatge necessari de conselleries, direccions generals, entitats i usuaris, que vetlla pel bé de tantes famílies, infants i joves.

En aquest moment, en aquest engranatge, avui falten peces clau que de forma sobtada i contrària al bon fer han estat retirades, vexades, omeses o amagades per part de qui no entén les mínimes normes de convivència bàsiques, de qui no entén de cap manera la possibilitat de conviure en la discrepància, de qui confon diàleg amb sotmetiment, de qui, covardament, empra la violència com argument per aconseguir la pau i la repressió per aconseguir la vinculació.

Avui, aquells que han de fer seves les nostres propostes per vehicular un país solidari, compromès i just, aquells que sovint són objectiu de les nostres crítiques, aquells a qui exposem les nostres raonades exigències, aquells que en ocasions, en un acte de saviesa política, ens pregunten i escolten les nostres raons, estan empresonats o perseguits. Sí, em refereixo als consellers, Vicepresident i President de Catalunya, particularment i amb especial afecte pel treball compartit, a la consellera Bassa, el conseller Mundó i la consellera Ponsatí.

Ara més que mai, l’àmbit social del país ha d’estar unit davant les dificultats, fort davant els factors aliens que podrien desballestar tot el que fins ara hem aconseguit entre tots. Ara, hem de fer també nostres les regnes de l’acció social catalana.

Els professionals de l’acció social tenim un coneixement profund de la realitat social catalana, de manera que ningú com nosaltres mateixos, els que vivim i treballem a Catalunya havent nascut o no en aquest país, podrà mai definir què, com i quan hem d’actuar.

Les nostres intervencions i decisions generen canvis i aporten brins de solució al clima social i perquè no, al clima polític. I són cabdals en la creació d’una societat democràtica, justa, solidària i compromesa.

Avui més que mai defensar la nostra professió és defensar la dignitat dels infants, adolescents, joves i les seves famílies amb les que treballem. Avui més que mai defensar una societat catalana justa, solidària i acollidora és també i sobretot, defensar les nostres institucions i els nostres legítims representants.

No podem girar la cara a les agressions que estem patint com a país i com a ciutadans lliures, el nostre compromís amb la defensa dels drets fonamentals que ens vesteix deontològicament fa que avui la nostra veu també ha d’escoltar-se com a crit de justícia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francesc Cárdenas Barcelona
1.
Una pregunta:
Estic molt d'acord amb l'article. Però perquè el diàleg no sigui “dilapidat” o prevalgui “la paraula acompanyada d'una actitud pacífica”, no creu que també s'hauria de començar des de baix, en la resolució dels conflictes més personals, més puntuals, que afecten només a unes poques persones?
La meva pregunta, si té a bé respondre'm, és: creu vostè que ha de ser el diàleg, la mediació si és necessària, la trobada entre adults ... el que ha de servir per resoldre conflictes, o és millor que siguin les resolucions judicials o de l'administració, la imposició, l'autoritat, en definitiva l'aplicació del poder tal com està concebut en l'actualitat?
Si la resposta és positiva podríem començar ja, no?
Francesc Cárdenas
[email protected]
  • 1
  • 0

Comenta aquest article