Com informar sobre la discapacitat

Molt sovint, els mitjans de comunicació encara dispensen a les persones amb discapacitat un tractament discriminatori. Els mitjans de comunicació, com a altaveus de la societat, tenen el deure de referir-se a les persones amb discapacitat intel·lectual d’una manera respectuosa i inclusiva a l’hora de transmetre informacions sobre elles.

Des d’Èxit21 reivindiquem inculcar un vocabulari respectuós i inclusiu als mitjans de comunicació en aquelles informacions referides a les persones amb discapacitat. Per a eradicar els estigmes i els prejudicis presentem aquest decàleg.

Eradiquem la terminologia antiquada

Per a una comunicació respectuosa i responsable resulta indispensable defugir aquells mots obsolets del tipus subnormal, mongòlic, retardat, invàlid o malalt. Un cas evident de comunicació no respectuosa i irresponsable el trobem en la lletra de la cançó En bandeja de plata del cantant Enrique Bunbury, la qual conté els termes subnormal i retardat mental. De la mateixa manera, va aparèixer publicat en un número de la revista ¡Hola! un article sobre la síndrome de Down en què sortia l’expressió morfologia mongoloide.

No n'hi ha prou amb bones paraules

El fet que un diccionari o institució lingüística com l’Institut d’Esudis Catalans (IEC) especifiqui que un terme és obsolet no és suficient mentre aquesta faci perdurar els estigmes i prejudicis. És imperativa una revisió lèxica.

Persona amb discapacitat o persona amb diversitat funcional?

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides (ONU) utilitza el terme persona amb discapacitat, tot i que l’opció diversitat funcional és acceptada en certs sectors de l’àmbit de la discapacitat.

La persona, per davant de tot

Un error comés freqüentment pels mitjans de comunicació és el de referir-se a les persones amb discapacitat com discapacitats/discapacitades, un reduccionisme que les anul·la com a persones.

Discapacitat no és sinònim de malaltia

Un altre error molt comú entre els mitjans de comunicació és el d’equiparar discapacitat amb malaltia. Cal matisar que una malaltia és quan es té la grip o el xarampió, mentre que la discapacitat és una condició inherent a la naturalesa d’algunes persones.

Confusió verbal

La confusió de la discapacitat amb malaltia comporta que els mitjans de comunicació associïn el verb “patir” a la síndrome de Down, quan el més correcte i apropiat és fer servir el verb “tenir”. Un exemple flagrant el trobem en un article publicat al diari 20 minutos, en el qual es podia llegir: “Madelaine Stuart, una jove de 18 que pateix la síndrome de Down...”.

“Persona sense discapacitat”, millor que “persona normal”

Una correcta praxis lingüística passa per fer servir el terme “persona sense discapacitat” en substitució de “persona normal”, atès que es tracta d’un mot que encasella les persones en categories, a més de tenir connotacions discriminatòries.

Patetisme informatiu

Sovint, els mitjans de comunicació fan un molt fluix favor a les persones amb discapacitat quan informen sobre elles, presentant-les en un context visual que indueix a la llàstima i la compassió. Per a una informació respectuosa i responsable cal que els mitjans mostrin les persones amb discapacitat amb imatges que reflecteixin la normalitat quotidiana.

Tractament infantilitzador

Un altre error recurrent és el d’atorgar a les persones amb discapacitat un tractament de condescendència i paternalisme, cosa transmet el concepte erroni que els individus d’aquest col·lectiu no són capaços de portar una vida normalitzada.

Sortir dels tòpics

Per a una informació veraç, objectiva i rigorosa, els mitjans de comunicació han d’evitar les frases del tipus “les persones amb discapacitat són..”, perquè és la manera més fàcil de caure en els tòpics. Cal tenir en compte que cada persona és única i irrepetible o, com bé diu la lletra de la famosa cançó del Super 3: “Tots som tan originals, no en trobareu pas dos d’iguals...”.

En una societat cada cop més globalitzada i connectada, les persones amb discapacitat busquen el seu lloc al món i els mitjans de comunicació han de tenir consciència del seu paper per a que aquestes se sentin integrades i acceptades.