De què parlem quan parlem d’exclusió social?

Què vol dir exclusió social? Què comporta patir o estar en risc d’exclusió social? Què implica lluitar contra aquestes situacions? Quins són els reptes que les entitats que ens dediquem a l’acció social hem de tenir presents?

Quan des de les entitats acompanyem i atenem persones que viuen en l’exclusió social, tenim molt present que cadascú carrega la seva història, que les biografies són úniques i incomparables. En canvi, sí que es poden analitzar les circumstàncies o condicionants vitals que en gran mesura comparteixen. I probablement sota aquesta mirada podrem comprendre una mica més les situacions existencials, sovint de fragilitat i patiment, d’aquestes persones.

Poques vegades hi ha un únic motiu, una sola causa, un factor determinant. Més aviat és una superposició de factors, una amalgama de pèrdues i trencaments. Com una esllavissada descontrolada pendent avall, on es fa impossible definir quin va ser el detonant, quina la gota que va fer vessar el got.

Des de l’entitat a la qual pertanyo, la Fundació Acollida i Esperança, destaquem vuit realitats. D’una en una tots les podem identificar i més o menys entendre; quan es van acumulant en una mateixa persona ja se’ns farà més difícil percebre la profunditat que pot arribar a tenir el pou... Tampoc ens atrevim a jerarquitzar-les o prioritzar-les, però som testimonis de l’efecte destructiu que tenen en moltes vides i de la terrible autopercepció de pèrdua de la dignitat personal.

-La pobresa econòmica, entesa en la seva forma més severa. No tenir res. Ni ingressos, ni patrimoni. O dependre d’una paga ínfima que et faci haver de decidir si abones la pensió o l’habitació rellogada, o si dorms al carrer i llavors pots menjar.

- La falta d’habitatge, el fet de no tenir una llar pròpia, un espai de seguretat íntim, personal, des d’on construir la convivència.

- La soledat, factor clau i dramàtic. Sentir-se sol, sense ningú amb qui parlar, no rebre un bon dia en començar la jornada, que ningú et cridi pel teu nom, sentir que no interesses a ningú, que ets invisible.

- Deteriorament de la salut. Són coneguts els estudis que relacionen la pobresa severa amb un deteriorament global de la salut. Les persones que pateixen exclusió social tenen una esperança de vida molt més curta que la resta de ciutadans.

- Addiccions. De vegades l’origen de la desestructuració de la persona és el consum de drogues, d’altres és el deteriorament de les condicions de vida el que porta a consumir i, sovint, les addiccions també estan relacionades amb patologies prèvies de salut mental...

- Manca de feina. L’índex de desocupació a casa nostra és prou contundent i afecta de forma transversal molts ciutadans i no només la població en pobresa severa. En el cas dels col·lectius en exclusió són aturats de molt llarga durada, i els dèficits en formació i experiències laborals prèvies fan molt complicat l’accés al mercat laboral.

- Pèrdua de les relacions socials. A més del trencament dels llaços familiars també és dona sovint una pèrdua de les relacions socials. No és gens fàcil refer aquestes xarxes: recuperar grups d’amics, fer-ne de nous, participar a nivell comunitari, vincular-se a activitats del barri o del poble...

- Discriminació i rebuig. Finalment hi ha un condicionant d’exclusió social que no depèn ja de l’individu i de la seva trajectòria vital, sinó que recau de forma especial en l’entorn social. Es tracta de la discriminació i el rebuig. Són el conjunt de conductes i mirades que sovint reben aquestes persones i que les fan sentir-se jutjades, menyspreades i ignorades.

Davant d’aquest panorama som molts els que pensem que l’exclusió social esdevé bàsicament un repte de tota la societat. La qualitat democràtica que tant enaltim, també vindrà determinada per com donem resposta i solució als processos d’exclusió social.

I, per part de les entitats socials, ens toca perseverar, millorar, innovar, il·luminar, ser eficaces, col·laborar, visibilitzar, reivindicar... Però, per sobre de tot, i pensant en els protagonistes d’aquest drama, ser fidels a les tres actituds bàsiques: acollir, acompanyar i promoure l’autonomia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article