Llengua de signes... per a infants oients?

Autora: Laura Garcia Arch, secretària de l'associació Volem Signar i Escoltar

Un infant d'aproximadament un any balbuceja mentre juga amb la seva mare: "vull eta", aquesta mateixa mare se'l mira i diu: "eta? Vols jugar amb la rateta de peluix?". L'infant, enfadat perquè no se'l comprèn, plora. De ben segur que aquesta situació serà familiar a moltes mares, pares o persones que treballen amb nadons que encara no han acabat de desenvolupar el seu aparell bucofonador. Entre els 6 i els 12 mesos, els infants comencen les primeres formes de socialització, però si l'adult no aconsegueix descodificar allò que l'infant diu, només tindran sentit per a ell, per aquest motiu, l'infant usa el gest per a comunicar-se: assenyalant, tocant, ensenyant... Però, i si poguéssim donar-los una eina que tant l'adult com l'infant comprenguessin i ajudés a la seva comunicació?

Ja al segle XVII, William D. Whitney, va observar que els fills de pares sords es comunicaven a través de la Llengua de Signes a l'edat de 6 mesos, és a dir, abans que els infants de famílies oients. Algunes persones de ben segur es mostrarien reticents a utilitzar aquest canal per a comunicar-se amb els seus fills pensant que podria haver-hi un retard en la parla oral. Aquest pensament és erroni, ja que els infants oients fills de pares sords aprenien a parlar i tenien un desenvolupament comunicatiu oral igual que els fills de pares oients.

A més a més, diversos estudis (Garcia, 1975, Holmes i Holmes, 1980, Prinz i Prinx, 1981, Griffith, 1985, Orlansky i Bonbillian, 1985) mostren que el desenvolupament del llenguatge oral era precoç en casos en què s'havia ensenyat signes als infants. Cap d'aquests estudis mostra que hi hagués algun inconvenient, contràriament, mostren que els participants comprenien millor els missatges quan anaven acompanyats d'un signe i que podien utilitzar-los per a comunicar allò que volien, necessitaven o els sorprenia. Això és un aspecte positiu, ja que la comunicació juga un paper crucial en el desenvolupament de l'infant. Cal destacar també, que si els proporcionem un mètode de comunicació quan encara no poden verbalitzar allò que volen, estem evitant algunes frustracions innecessàries i per tant, estem ajudant a fer que el seu desenvolupament afectiu sigui més positiu i això repercutirà favorablement en la relació que té amb l'adult.

Malauradament, la majoria de les investigacions no han estat fetes a territori espanyol. Tot i així, a Catalunya tenim una entitat, Signar en Família, que es dedica a explicar i ensenyar les bases d'aquesta metodologia a tota aquella família interessada.

Potser, si la família i l'infant del qual parlàvem a l'inici d'aquest article haguessin conegut alguns signes, podria haver aconseguit aquella galeta que tant volia.