Tornar a començar


Aquesta opinió pertany al projecte ‘365Batecs’ de Sant Joan de Déu Solidaritat, un recurs pedagògic que ofereix vídeos testimonials de format breu per reflexionar al voltant de les persones en situació vulnerable.

 

Aquest pis és d'un programa de deshabituació d'alcohol. En aquest procés passes per l'alberg, entres en un taller ocupacional, llavors ells decideixen si estàs ja una mica més recuperat i que pots, i llavors t’envien al pis perquè tu comencis a fer una vida normal. És a dir, que aprenguis una altra vegada els costums de la gent normal: cuinar, netejar... Una casa normal i corrent.

Vaig ser jo el que va voler entrar, aquí no t'obliguen i quan entres et diuen: tu pensa-t'ho, això és el programa, el programa va així, pensa-t'ho i si vols véns i si no... ja està, no t'obliga ningú. Jo ho veia una mica “xungo” al principi, perquè vaig pensar: en un pis he de cuinar... i jo no sé cuinar. Jo no sóc d'aquests que han cuinat, jo sempre he menjat fregits i el que he enxampat. No he cuinat llenties ni coses d'aquestes. I pensava: ‘mare meva! Ara cuinar per a quatre o cinc tots els dies... quin rotllo!’. No, però arribes i tampoc és tant. Cuinem el què sabem i el què podem.

En total porto com un any entre l'alberg i el pis... Vaig quedar-me sense feina, vaig estar un temps al carrer, vaig beure molt i llavors vaig decidir buscar ajuda. Llavors vaig anar al “CAS”, em van enviar a Sant Joan de Déu i vaig parlar amb els professionals que van decidir que podia entrar al programa Fent camí per deixar de beure. Estàs en un pis, no pots pagar-lo, et treuen el pis, te'n vas al carrer... Doncs després al carrer beus més, clar. A més, t'entra una depressió, t'entra de tot. No veus sortida i com menys sortida veus, més beus i contra més beus, pitjor perquè cada vegada veus menys sortida. No pots fer res begut: ni buscar feina, ni trobar-ne, ni res.”

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article