El repte de les entitats socials: convertir-se en laboratori d’idees

En els darrers anys he pogut compatibilitzar tasques de docent i investigadora a la universitat pública, alhora que treballava com a tècnica en l’àmbit social. Aquesta doble vessant m'ha fet qüestionar el paper que s'ha assignat a les entitats com a proveïdores d’informació i el rol que aquestes han assumit. Però, cal que aquestes entitats vagin més enllà d'aquest rol.

Sovint des del món acadèmic i des dels mitjans de comunicació, es truca a la porta de les entitats socials amb l’objectiu de recavar informació, dades, històries de vida etc., per complementar en clau de la realitat actual, entre d’altres, recerques, programes docents i articles d'actualitat. Podem estar d’acord que per a les entitats socials és necessari que la realitat, que afecta a les persones a les que atenem i acompanyem, sigui visible i tingui ressò a diferents nivells. I aquesta necessitat ens ha portat a buscar altaveus per poder visibilitzar realitats sovint amagades, ignorades i/o desconegudes. I ens ha estat beneficiós i necessari. Però, hem de ser únicament proveïdores d’informació, o podem anar més enllà i tenir un paper actiu en la “generació del coneixement”?

Plantejar aquests interrogants ens porta a posar sobre la taula el terme de la gestió del coneixement a les entitats socials. En els darrers anys ens hem familiaritzat amb aquest concepte, perquè és una paraula de moda dins del camp social i però encara una assignatura pendent per algunes entitats. A grans trets podem estar d’acord que, per aconseguir implementar un sistema de gestió del coneixement en una entitat social, cal implementar una sèrie de processos i mecanismes perquè els coneixements individuals dels/les professionals passin a formar part del coneixement col·lectiu de la mateixa. Aquest traspàs —d’allò individual a allò col·lectiu— implica beneficis i millores a nivell de l’eficiència, d’eficàcia i d’impacte social de les activitats de la pròpia entitat.

Tanmateix, promoure aquest canvi a nivell de la cultura organitzativa genera un impacte en els propis professionals, no només pel reconeixement de la seva pròpia expertesa sinó per la construcció compartida d’idees, metodologies, projectes, entre d’altres.

Però cal anar més enllà. Les entitats socials hem d’ocupar un espai com a motores i generadores de coneixement, posant en valor la nostra expertesa en temàtiques socials. Això implica anar més enllà del treball “intern” de cada entitat i donar un pas cap a fora, tot esdevenint impulsores de noves metodologies, noves pràctiques, entre d’altres.

Tenint en compte aquesta idea de generar coneixement, en el darrer any, a la Fundació IReS hem posat en marxa el projecte IRESLAB, un laboratori d’idees en el marc d’una entitat social. Però de què estem parlant? Ens posem una bata i comencem a experimentar? Incorporem fórmules matemàtiques en la gestió dels nostres projectes?

IRESLAB és un espai permanent de generació, producció i construcció de coneixement. Un espai obert a qualsevol professional de l’entitat, sigui de l’àrea que sigui, o de la zona geogràfica on estigui, que assisteix amb les ganes d’aportar, qüestionar i compartir processos de creació, ja sigui de noves metodologies, projectes, dinàmiques, etc. I finalment, un punt de trobada on els/les professionals posem els nostres coneixements sobre la taula per qüestionar-los i generar-ne de nous.

Inicialment podíem pensar que ens estem quedant, únicament, amb la producció interna, però IRESLAB va un pas endavant. Vol ser un viver d’idees, un espai on s’estableixen sinergies de col·laboració entre professionals interns i externs a l’entitat, amb agents socials amb què estem col·laborant i d’altres amb què podem plantejar nous interrogants i noves mirades adreçades a l’acompanyament i el suport integral a les famílies, la tasca en què es centra la Fundació IReS actualment.

I aquestes darreres mirades també tenen cabuda en aquest laboratori, perquè contribuir en fer un retorn cap a la societat passa per tenir en compte als veritables protagonistes de l’acció social: les famílies i les persones amb què treballem. Per què tal i com defensava Paulo Freire, rellevant pedagog del segle XX, “todos nosotros sabemos algo. Todos nosotros ignoramos algo. Por eso, aprendemos siempre.”

El fet de poder qüestionar el que fem i com ho fem, ser proactius en la generació i la transferència de coneixement, articular i promoure espais que ens posicionin i ens reconeguin com agents de canvi i de transformació social ha de ser objectiu de les pròpies entitats socials. Per això hem d’experimentar, ens hem de convertir en laboratori d’idees.

Demà seguirem, us apunteu?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article