Les dones i la Reforma Horària

L’Institut Català e les Dones (ICD) s’ha implicat un any més en la iniciativa de la Setmana del Horaris, de la Reforma Horària, que un cop l’any ens ofereix l’oportunitat de centrar els esforços en sensibilitzar, reflexionar i fixar els reptes del país pel que fa a la transformació i millora de l’organització del temps de vida. Com no pot ser d’una altra manera des de les polítiques públiques feministes, el nostre objectiu és millorar la vida de les persones i posar la vida quotidiana en el centre de les polítiques públiques.

És molt important incorporar la mirada de gènere a la Reforma Horària perquè, tot i no ser un aspecte específic de les dones, el temps i la seva organització afecten d’una manera clau la nostra vida. Les dones volem una corresponsabilitat plena, temps per gaudir com vulguem, igualtat total en el món laboral i coliderar la societat i les empreses sense cap mena de sostre de vidre.

Les dones necessitem la Reforma Horària i, com passa a totes les polítiques públiques, quan incorpores la perspectiva del gènere els seus efectes no només beneficien les dones sinó que beneficien a tothom. La consolidació del factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar ens permet avançar en els principis de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes pel que fa a l’equilibri entre el treball de mercat i el treball de cura, la corresponsabilitat i també en l’apoderament de les dones.

Enguany, ha estat la primera edició de la Setmana dels Horaris que se celebra amb el Pacte per a la Reforma Horària ja aprovat. Des de l’ICD ens hi hem implicat amb dues actuacions. Per una banda, hem realitzat una exposició divulgativa “Trobar temps dins del temps. Per què les dones volem la Reforma Horària?” que formarà part del catàleg de mostres itinerants i educatives de l’ICD i que qualsevol centre educatiu, entitat de participació i cultural ens pot sol·licitar. Voldríem que aquesta nova exposició es converteixi en una eina útil que ajudi, per exemple, al professorat dels centres educatius a fer propostes per educar en la igualtat de gènere.

En la mostra es poden veure gràfics que il·lustren les transformacions que proposa la Reforma Horària (RH) i que obren un teixit d’oportunitats per a les dones: millor salut i qualitat de vida, temps lliure, recuperar el valor del son, l’activitat física i una alimentació equilibrada, consum sostenible i saludable, i disponibilitat per formar-se al llarg de tota la vida, desenvolupar la carrera professional, coliderar a les empreses i la societat i corresponsabilitat i temps de cura compartit.

La mostra també analitza i visibilitza la implicació de les dones en els diferents sectors socials on la RH té especial incidència i aspectes com que el 73% dels contractes a temps parcial son de dones o que el nombre de titulades universitàries supera en un 37% el d’homes, però el nombre de dones treballadores amb estudis universitaris és del 14%.

La segona iniciativa a la que em referia al principi de l’article i en la qual ens hem implicat és en el suport a l’estudi “Temps retrobat. Les dones i la reforma horària” de l’Associació Salud y Familia. Es tracta d’un estudi qualitatiu sobre el factor temps en el qual hi han participat dones vulnerables que viuen en condicions adverses i dones professionals.

Les dones vulnerables, diu l’estudi, han ressaltat els entorns desfavorables i les condicions adverses per a la utilització i l’organització del temps de la vida. La maternitat inesperada capgira els temps en contra d’elles i també de les criatures i el temps disponible per a la criança dels fills/es i la vida familiar és percebut com a clarament insuficient i escàs. Els horaris escolars i laborals encara disloquen més els temps de la vida personal i familiar de les dones, que es veuen abocades a retallar les seves necessitats bàsiques.

Per altra banda, les dones professionals amb capacitat de decisió van identificar barreres i van imaginar oportunitats i propostes per desenvolupar una nova cultura del temps a favor de totes les dones. Ho van fer des de diverses escales: família, barris, comunitats, mitjans de comunicació, espais formatius i de creació i també de participació ciutadana i política.

L’estudi conclou que cal promoure espais de formació al llarg de tota la vida que interessin l’impuls d’aprendre i actualitzar-se de les dones. Aquests espais han de prioritzar que es puguin compartir experiències de vida i el desenvolupament personal i apoderament de les dones. Que cal fomentar i posar en marxa iniciatives grupals de barri o ciutat per promoure hàbits de vida saludables de forma pràctica (caminades, clubs de lectura, i altres activitats lentes).

La investigació també identifica que cal fer les activitats culturals accessibles a les famílies senceres, així com acceptar el lideratge de les dones per posar ordre en l’ús del temps laboral i professional, establint prioritats i límits temporals a les activitats, doncs la capacitat resolutiva d’abordar la complexitat per part de les dones jugarà a favor d’elles i de tothom.

Des del Govern de la Generalitat tenim el compromís d’impulsar aquestes transformacions i avançar cap a una ciutadania participativa i activa de dones i homes que proposin propostes polítiques orientades a disminuir la discriminació de gènere i que col·loquin el treball de cura i ajuda mútua en la base de totes les iniciatives i les activitats públiques.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article