Capital social

Durant el primer quadrimestre de l’any Deloitte va presentar l’informe The raise of the social entreprise. Segons Deloitte s’està produint un ràpid augment de l’empresa social, concepte que defineix en el resum executiu com:“Una empresa social és una organització llur missió combina el creixement dels ingressos i l'obtenció de beneficis amb la necessitat de respectar i donar suport al seu entorn i a la xarxa de parts interessades. Això inclou escoltar, invertir i administrar activament les tendències que estan donant forma al món d'avui. És una organització que assumeix la responsabilitat de ser un bon ciutadà (tant dins com fora de l'organització), que serveix com a model pels seus parells i promou un alt grau de col·laboració a tots els nivells de l'organització.”

Segons l’informe, les organitzacions d’avui en dia ja no s’avaluen exclusivament per les mètriques tradicionals, amb la qualitat dels seus productes o serveis o els rendiments financers. I cada cop més són jutjades per la relació amb els seus treballadors, els seus clients i les seves comunitats així com el seu impacte en la societat. Tot i que el 77% dels directius contesten que la responsabilitat social i la ciutadania són importants, només un 18% tracten la ciutadania com una part prioritària de la seva estratègia corporativa.

Al mateix temps, no deixa de sorprendre'm que tenint en compte que la societat s’està envellint i que, com deien abans, s’ha de tenir en compte la ciutadania, un 20% creu que l’edat avançada dels treballadors és un desavantatge envers un 18% que creu que és un avantatge.

D’alguna manera semblaria que les empreses estan també evolucionant cap a una certa maduresa, en la que es percep la necessitat d’una millor coordinació i més sensibilitat tant internament com externa. A grans trets són bones notícies.

Al mateix temps crec que cal una reflexió en profunditat sobre l’estructura i el funcionament de les entitats del tercer sector social. Molt especialment sobre les seves polítiques de recursos humans que haurien de ser capaces d’apoderar als equips per enfortir-los tot enfortint-se com a organització acomplint les seves missions i visions.

Semblaria que a vegades es dona per suposat que els equips estaran alineats amb les estratègies simplement per compartir uns mateixos objectius socials. Potser per aquest motiu es creu que la motivació i els valors són suficients i no es prioritzarien els recursos necessaris per fer efectives polítiques de desenvolupament del talent. Henry Ford deia que només hi ha una cosa pitjor que formar a treballadors i que marxin, no formar-los i que es quedin.

Per altra banda, l’informe de Deloitte també incideix en les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies per millorar la productivitat i el rendiment, però que serà imprescindible tenir en consideració com afecten la força de treball. Un exemple d’això pot ser la desaparició de llocs de treball producte de la transformació digital. En aquest sentit les organitzacions no només hauran de ser prou àgils per adaptar-se al canvi sinó també contribuir a l’ocupabilitat dels seus equips.

En definitiva, serà interessant seguir de prop la tendència de les empreses a incorporar cada cop més una vessant social, però certament també les entitats del tercer sector necessitaran seguir dotant-se d’eines que contribueixin a millorar-les organitzativament. I si compartim la visió que el principal capital social són els equips que conformen les entitats hauríem d’actuar en conseqüència.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article