Una família hospitalària

Aquesta opinió pertany al projecte ‘365Batecs’ de Sant Joan de Déu Solidaritat, un recurs pedagògic que ofereix vídeos testimonials de format breu per reflexionar al voltant de les persones en situació vulnerable.

“Volem ser una família hospitalària. Amb això vull dir que no som ni els germans ni els professionals, sinó una comunitat de gent que vol cuidar els altres. Cuidar en el sentit d’acollir, de dignificar, de tenir una mirada de dignitat i d’acompanyament en aquests col·lectius vulnerables.

Jo crec que hi ha diverses capes de les actuacions, és a dir: es pot fer una actuació puntual amb un grup d’amics o amb la classe de l’escola fent un torneig de futbol o bàsquet, i després hi ha les actuacions que poden anar avançant i aprofundint-se. Seria, per exemple, fer-se soci o participar amb entitat que va a treballar amb la gent gran, amb nens malalts, etc. I aleshores, també pots fer de tot això part de la teva vida. Per tant, ets conscient de la societat i d’aquest àmbit en concret, on ets coresponsable i hi participes activament.

La solidaritat on va? Normalment va a projectes que fan als centres perquè són projectes estratègics que permeten cuidar millor a la gent. Per tant, això vol dir projectes que permeten una gestió millor del temps de lleure, de les vacances i fins i tot treballar i desplaçaments per arribar a la feina. A vegades, a banda d’atendre el malalt, també és atendre a la família, que potser té una persona ingressada i necessita desplaçar-se. Aquests projectes també permeten atendre millor a la persona sense llar que està en un alberg i necessita un habitatge digne, i per tant, oferim habitatges. Intentem, així, que siguin programes no concertats amb la Seguretat Social, però que des del nostre punt de vista, són prioritaris per normalitzar i dignificar aquests col·lectius.ˮ