Vida viva i vivible

Arriba un dels mesos més reeixits en el món de l’ateneisme i la cultura popular: desembre, Nadal. I això és sinònim de representacions de Pastorets. Dels Pastorets se n’han fet comentaris de tota mena, sovint despectius: folklòrics, desfasats, carrinclons... El fet final és que tothom n’ha sentit a parlar alguna vegada i si ens deturem a fer una ullada als números, les representacions que es programen als nostres teatres són moltes i ben efectives: sales plenes a cada sessió i un ambient que fa tremolar a qualsevol dels grans teatres professionals. Fins i tot els criticaires s’ho pensarien dues vegades en asseure’s a la butaca vermella de l’amfiteatre.

De totes aquestes experiències, en aquest article especial nadalenc posem el focus en el cas del Círcol Catòlic de Badalona. Allà fan una de les representacions nadalenques de més tradició i més antigues, basada en el clàssic de Folch i Torres. Fa uns dies, en una entrevista per a la Revista Ateneus, vàrem poder parlar amb les ànimes dels Pastorets en aquesta entitat, la Maria Gràcia i l’Antònia Carbó. L’Antònia és la cap de vestuari de l’entitat i la Maria li dona un cop de mà quan arriba l’època dels Pastorets, sense defugir l’habitual tasca de la gestió d’entrades d’espectacles. Entre les dues, el bicicle del Círcol funciona a la perfecció any rere any, i els voluntaris per participar als Pastorets omplen les cues a cabassos.

De ben segur que passa en moltes altres entitats: totes dues ens explicaven que, fa cinquanta anys, l’entitat estava comandada per homes, les dones no tenien accés ni al bar ni a l’entitat social si no era per assistir a algun espectacle teatral. Fins i tot, els Pastorets eren representats per homes (Imaginin una Mare de Déu amb bigoti!). Afortunadament, l’avenç d’una nova societat que ha anat tombant els estereotips patriarcals amb una lluita any rere any, que necessitem compartir encara més quan posem nom a les víctimes de violència masclista, com ha estat el cas de la Laura Luengo aquesta setmana (coneixedors que la setmana vinent la mort portarà un altre nom de dona), ha anat fent que els rols que aquest país donava per bons durant el franquisme, ara siguin tombats per la generació dels smartphones i l’Instagram.

L’Antònia i la Maria encara ens donaven una lliçó més sobre com trenar una entitat amb el seu exemple: pels Pastorets del Círcol hi han passat avis, pares i ara fills i nets, a més a més de molta altra gent, és clar. Però és especialment bonic veure com l’entitat passa d’una generació a l’altra amb gent sentint veritable amor per aquesta i com, quan venen adversitats el poble, en definitiva, respon, perquè estima l’entitat, i aquesta ha esdevingut un nexe d’unió entre persones que amb la seva acció social construeixen una vida viva i vivible.

Els ateneus ens dediquem precisament a això, fer la vida vivible, com tantes altres entitats, però en el nostre cas a través de la cultura. És per això que volem agrair al Social.cat, ara que entre canelons i carn d’olla dediquem més estona a la tendresa, que inverteixi part del seu temps i dels seus recursos a promoure un periodisme amb sensibilitat, transformador, així com fer-nos reflexionar, una vegada més, que des del nostre sofà, al costat de la llar de foc, la manta o la calefacció, hi ha moltes persones a les quals l’encara nostra Constitució abandona a la sort del carrer. Així, els convidem a participar d’aquesta campanya que s’anomena #ningudormintalcarrer que s’ha promogut amb la Fundació Arrels per aquest Nadal.

Bones Festes a tothom, i Feliç 2019!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article