És corresponsabilitat de tothom preservar de l’oblit la dona en l’àmbit acadèmic i professional


La mirada patriarcal no és exclusiva de cap col·lectiu professional. L’home ocupa una posició de privilegi en gairebé tot l’espai públic (i també en el privat). A Catalunya, només un de cada tres càrrecs de direcció estan ocupats per dones; aquesta dada no només reflecteix una situació d’injustícia pel que fa al desenvolupament laboral femení, sinó que porta implícita una altra cara de la moneda: que les dones quedem relegades a tasques de menys reconeixement social, és a dir, no només tenim el problema del sostre de vidre—l’expressió que fa referència als obstacles invisibles amb què es troben les dones per tenir una carrera professional ascendent en la mateixa proporció que la que poden tenir els homes— sinó que tenim afegida una força de gravetat que ens empeny a estancar-nos en activitats laborals considerades de menys prestigi.

Em vaig graduar en criminologia i política criminal l’any 2000, i des de fa 12 anys treballo l’Àrea de Mesures Penals Alternatives del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, servei gestionat per la Fundació IReS, i, en aquest àmbit en què m’he format i m’he desenvolupat professionalment veig com, tot i que el passat curs acadèmic 2015-2016 un 52% dels títols universitàries en ciències socials i jurídiques el van obtenir dones, i un 41% homes. Aquests percentatges s’inverteixen en els càrrecs de poder de l’àmbit professional. Les estadístiques del Consell General del Poder Judicial de l’any 2018 recullen que el Tribunal Suprem el conformen un 83% d’homes i un 17% de dones, l’Audiència Nacional un 58% són homes i un 41% dones, i els Tribunals Superiors de Justícia trobem un 65% d’homes enfront d’un 35% de dones.

És corresponsabilitat de tothom preservar de l’oblit la dona en l’àmbit acadèmic i professional. Totes aquelles accions que ajudin a visibilitzar-nos, a neutralitzar la discriminació que patim i a integrar una mirada de gènere ens ajuden a treure’ns del damunt els estigmes de segregació ocupacional que releguen a les dones a professions vinculades amb el món educatiu, al sanitari, assistencial, i l’home a professions tècniques, productives o de direcció.

En aquest sentit vull agrair el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya l’organització de la Primera Nit de la Criminologia celebrada el passat divendres 25 de gener sota el títol On són les dones en criminologia. El debat va començar amb un col·loqui on quatre criminòlogues van compartir les seves experiències a la professió i van denunciar situacions laborals de discriminació per motius de gènere. Vam poder sentir experiències com la de l’Anna Almécija, criminòloga i directora de seguretat privada, afirmant que en l’àmbit de la seguretat privada les dones encara ho tenim més complicat, sent més d’un 15%. “És un sector conservador on he hagut de sentir de tot”, assegurava ella.

Les persones que cursen la carrera de criminologia, adquireixen un seguit de competències que les acredita per desenvolupar qualsevol tasca relacionada en l’àmbit de l’anàlisi i prevenció de la delinqüència, al marge del gènere. La discriminació que pugui sentir qualsevol dona criminòloga, rau únicament i exclusivament en la mirada de l’altre.

Com a criminòloga, treballo en l’àmbit de les mesures penals alternatives (MPA), un àmbit on les professionals d’aquesta branca ens estem obrint pas, on es tenen en compte i es valoren aquelles competències adquirides a la carrera, i on podem posar en pràctica els recursos dels quals disposem per fer una bona intervenció en l’acompanyament a les persones a qui se’ls imposa una pena alternativa a l’ingrés en centre penitenciari: fent una bona acollida inicial a la persona penada, explicant-li les condicions de compliment de la mesura imposada, quins són els seus drets i deures, i oferint-li tot el suport socioeducatiu per tal que acompleixi la mesura amb èxit i treballant plegades per evitar la reincidència.

Els nostres equips de treball estan formats per professionals provinents de diferents disciplines que ens permeten treballar des de la transversalitat. Del total de persones graduades en criminologia que treballen als equips de MPA gestionats per la Fundació IReS, un 86% són criminòlogues i 14% criminòlegs, la majoria dones, professionals amb una gran capacitat per analitzar les problemàtiques de la criminalitat i plantejar respostes adequades i en concordança amb el marc legal en què ens movem, així com amb aptituds empàtiques i capacitat per mantenir una escolta activa, adequant les respostes a les necessitats de les persones que atenem.

Com a disciplina jove que és, la criminologia té un gran avantatge: per estar en procés de definir els seus espais laborals i acadèmics pot aconseguir un enfocament de gènere transversal des de l’inici, tant a l’àmbit acadèmic com en el professional, que ajudi a trencar amb la justícia patriarcal, i que faci que l’exercici del professional de la criminologia no s’associï a cap gènere, i que les generacions futures la reconeguin com una disciplina de prestigi, superant la divisió dels rols masculins i femenines en l’àmbit laboral.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article