El tercer sector i l’ètica ambiental, una nova dimensió de la responsabilitat humana

La natura ha ocupat molts llocs diferents en la percepció moral i ètica de l'ésser humà; Partint d'un fort lligam simbiòtic en la prehistòria i tendint cap a un distanciament a mesura que ens acostem a l'actualitat. Un cas especialment accentuat és el de les societats cristianes on la natura era considerada, -i ho és encara en alguns casos-, com quelcom inhòspit, perillós, que calia domesticar o civilitzar i per tant el contacte i coneixement de la natura un aspecte negatiu.

Aquest factor s'agreuja de manera considerable amb l'arribada del petroli com a font de recursos que tergiversa els fluxos energètics del planeta i desvincula les societats del seu entorn més proper, tendint a societats cada cop més urbanes i aïllades de la seva natura, considerant-la com quelcom innecessari i residual. A aquest fet cal afegir que, part d'aquesta societat cristiana, especialment els corrents protestants, accepten la necessitat de natura, no per les seves dimensions morals, ètiques o intangibles, sinó principalment per la seva estètica.

És el cas de John Muir amb Sierra Club que impulsen projectes de conservació d'alt interès però que sovint hom se serveix d'ells com a excusa per considerar la preservació del medi com un moviment aburgesat que no respon les necessitats més bàsiques de la societat. Això sovint fa que el tercer sector social del nostre país no vegi durant el segle XX la natura com un element d'interès, sinó més aviat com un element superflu.

No és fins als anys 60 quan Rachel Carson, també als EUA, denuncia amb el llibre titulat Silent Spring la contaminació del medi natural i els seus efectes sanitaris, que el lligam entre les persones i el medi es torna a fer palès. La comprensió que l'afectació del medi natural afecta les persones que en depenen, especialment a llarg termini, és el principi del trencament d'una visió antropocèntrica, també considerada masclista i que posa la necessitat d'interactuar amb el medi des d'una visió conciliadora i no combativa. Per tant, èticament, incorpora la natura com a part de la societat. Aquesta visió, acompanyada dels moviments indígenes altament dependents dels seus recursos naturals, es converteix en una línia d'interès que cada vegada es va posant més sobre la taula.

Resultats científics recents posen cada cop més de manifest la importància del medi per la vida humana, la contaminació atmosfèrica en especial però dels recursos en general i l'exposició a contaminants, i també problemàtiques com el canvi climàtic. El principal problema en aquest cas és fer entendre un concepte intangible i altament complex a una societat que viu de petites píndoles d'informació descontextualitzades i que, de moment, no és capaç de posar en dubte la sobirania de la societat globalitzada fòssil-depenent que apunta sempre al curt-terminisme.

És aquí on vull incidir en la necessitat del tercer sector, com a instrument necessari per a iniciar la transformació de la societat, que ja ha incorporat dins la seva vessant ètica, la necessitat de disposar d'un ambient com a base per poder treballar posteriorment per la resta de drets socials que ja contemplen en el seu dia a dia. És en aquesta relació en la que crec fermament que la nostra societat ha de desenvolupar un potencial en letargia.

Cal fer una anàlisi del tercer sector ambiental i del tercer sector social, de l'ètica que els regeix i adonar-se que tots dos formen part d'un mateix concepte. Si emprenem aquest camí, el sector social incorporarà en el seu si, un potencial transformador i una visió holística i transversal, que reforçarà la seva tasca. Nosaltres, els agents del tercer sector ambiental, serem capaços d'incidir més i millor en les persones, en la gestió de les principals problemàtiques que ens afecten com a societat.

Exemples reals de col·laboració ja existeixen al nostre país (com la sinergia que Fundació Emys té amb la fundació Astres a Can Moragues) i demostren ser casos funcionals, fet que em porta a una reflexió: El tercer sector vol la comoditat de continuar amb el model actual o vol liderar la necessària transformació ètica i social? Només amb aquest actor, la transformació no és possible però sense ell és impossible.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article