Refugi Bayt, el lloc on s’abracen les cultures

Dels 150 joves vinculats a la Fundació Bayt al-Thaqafa, 75 o dormen al carrer o en cases okupes

“Aquí he fet nous amics i m’hi sento com a casa”, diu el Mohamed, mentre treu el cap per la porta de l’aula on tot just acaben les classes de castellà. Tres dies a la setmana, aquest jove marroquí de 19 anys s’adreça a aquesta casa per rebre classes d’idiomes. És la casa que la Fundació Bayt al-Thaqafa té al carrer Princesa, al centre de Barcelona. La història de l’espai està escrita en les seves parets antigues i en cada racó dels passadissos foscos i laberíntics. La història de Bayt l’escriuen, en continu, totes i cadascuna de les persones que l’habiten. Treballadors, voluntaris i usuaris d'aquesta casa volen trencar la por que arrossega el racisme des del reconeixement, el respecte i l’estima per la cultura àrab.

Com el Mohamed, unes 2.500 persones passen per la fundació al llarg de l’any. És la casa de la cultura àrab, la casa on s’abracen les cultures, la de les sales polivalents, la casa laberíntica on tothom és benvingut. El rebedor de l’entrada ja dona bona mostra del grau d’acollida del centre. Els bancs distribuïts en forma d’u esperen els nouvinguts perquè, només entrar, puguin seure i fer petar la xerrada. Una xerrada que a vegades s’allarga tot un matí, o tota una tarda fins al vespre, fins que tanquen.

Les portes de Bayt estan obertes cada dia de la setmana, menys diumenge, de les deu del matí a les vuit del vespre. “Aquí tothom torna”, explica Daniel Ibarz, director de la Fundació. Aquesta és de les entitats més antigues de tot l’Estat espanyol, de les primeres que va començar a treballar explícitament amb la població migrant i refugiada. La casa, ubicada al número 14 d’un dels carrers més neuràlgics de Barcelona, existeix des de l'any 1974. Ibarz assenyala la cadira del despatx on ens reunim: “Aquesta cadira no la vam comprar ahir, no sé d'on va sortir, però ve de lluny, segur!”, exclama.

Un dels passadissos de Bayt, on predomina el color blau i el bon ambient | Alfonso Varona

Ser part de la comunitat

La decoració, els colors i els mobles et transporten al món àrab. Però, encara que vingui de lluny, aquesta casa no va sorgir del no res. La seva fundadora, la monja franciscana Teresa Losada, va deixar empremta en la fundació. Tant Losada com les persones que la van succeir,  “el que sempre van voler aconseguir és fomentar un espai de trobada, una llar i, d’alguna manera, és el que han aconseguit”.

Ser part de la comunitat i no ser una comunitat que ajuda a sinó que està amb. Aquesta és una actitud “que és molt fàcil de proclamar, però en un sentit pràctic, és molt més difícil d’aconseguir”. És una entitat reconeguda per part de la resta d’entitats, explica Ibartz, que es mostra satisfet de poder continuar imprimint aquesta filosofia amb fidelitat.

Deixem enrere el rebedor i, just davant, dues persones ens saluden, aixecant la mirada de les pantalles dels ordinadors. Formen part de la plantilla i treballen per fomentar l’habitatge perquè cada persona, vingui d’on vingui, pugui trobar un pis per viure. “El mercat immobiliari és molt racista. A les finques els costa molt llogar un pis a una persona estrangera, encara que sàpiguen que darrere hi ha la nostra entitat i que tindran el pagament assegurat”, assenyala Ibarz. Treballen per fomentar un habitatge contra el racisme.

Davant d’aquesta sala-passadís hi ha una altra sala d’orientació laboral per a persones amb diagnòstic de salut mental. “Aquí es senten valorats, perquè reconeixem les capacitats de resiliència que té la persona migrada”.

“La casa ofereix un lloc de seguretat a tothom, si no tens papers també pots venir”, assegura Dani Ibartz, director de l’entitat

Continuem avançant pel laberint Bayt. La Montse és la primera persona que trobes quan desfàs el passadís i gires a la dreta: ella forma part de l’equip d’acollida, i atén a les persones tan bon punt posen un peu a l’entitat. En aquests moments, conversa amb una usuària i passem de llarg per no molestar.

La seguretat del respecte i el reconeixement

L’objectiu, expliquen, és oferir un lloc de seguretat, un lloc on no has de complir uns requisits per ser-hi, pots compartir espais, pots agafar wifi. “L'únic requisit és que respectin els espais, òbviament. Hem estat capaços de crear diferents tipus de vinculació amb les persones”, explica la Joana Castro, que treballa a l’equip de comunicació de l’entitat.

“Òbviament, si estàs en un dels nostres pisos i reps una compensació econòmica, les exigències seran molt més altres, però també hi ha persones que venen a la casa i l'únic que fan és mirar el wifi. En aquest cas, no hi ha altra exigència que respectar els espais comuns i les persones que hi ha aquí. Per això la gent se sent tan a gust”, reitera Ibarz.

Els treballadors de Bayt han intentat que els espais siguin compartits, fins i tot els despatxos dels professionals, on els usuaris també hi entren. L'espai és de tots. “Hi ha persones que no coneixem. Però el servei d'acollida s'interessa per tothom qui arriba. Aquest fet fa que moltes persones vinguin”.

L’entitat no tanca les portes a ningú. “Si no tens papers també pots venir. Hi ha moltes entitats que són de moltíssima qualitat i que fan un servei molt positiu però que, per exemple, si és una entitat que fa formació, només pots accedir- hi si tens Nie, si no en tens, no”.

“La gent se sent amb dret d'ocupar l'espai, de vegades amb massa confiança!”, diu rient, Ibarz

Aquí només queda fora la gent quan ja no hi ha espai. “Per això les persones se senten amb dret d'ocupar l'espai, de vegades amb massa confiança!”, riuen Ibarz i Castro, i reconeixen que a vegades han trobat gent dormint en un despatx: “Hi ha situacions molt complexes, hem d'actuar amb molt de tacte”. Dels 150 joves vinculats actualment a l’entitat, 75 o dormen al carrer o en cases okupes.

La fundació té 20 pisos repartits arreu del territori: a Sant Vicenç dels Horts, a Sant Andreu de la Barca i a Barcelona. En aquesta casa del centre barceloní, les anades i vingudes no s’aturen. “Obres llistes de cursos de castellà al matí, i al cap de deu minuts ja està tot ple”, explica Castro. “Cada cosa que ofereixes, sempre es tanca el mateix dia. Això passa amb moltes altres entitats del sector també. És un fet que demostra que hi ha molta necessitat”, reitera Ibartz.

Ibarz aprofita per fer una diagnosi del moment. “La situació de vulnerabilitat que estan vivint les persones actualment és totalment extrema: si aquesta nit tu i jo ens quedem al carrer a dormir, perquè no tenim un lloc on anar, no podrem accedir als albergs perquè hi ha una llista d'espera de cinc mesos. Això implica problemes de salut mental, implica inseguretat”, diu Ibarz, qui reconeix que porta 15 anys en el sector social i no havia vist mai tanta necessitat.

Per aquest motiu, demana “atacar les causes”. “Tenim la simptomatologia, ara hem d’atacar les causes, però no hi ha recursos”. Aquest fet, assegura Ibartz, els provoca molta impotència “perquè som un espai obert i amic però no podem donar resposta a tothom”. L'administració, reconeixen ambdós, tampoc pot fer-ho.

Estimar l’altra cultura

Els treballadors de Bayt estimen l'altra cultura, hi tenen un interès. “Ens sedueix conèixer l'altre, i això que fa que la nostra actitud vers l'acollida sigui molt diferent. Ja no només és acompanyar a l'altre sinó que volem fer immersió en la seva cultura perquè realment ens interessa”.

I així ho demostren la resta de sales, totes amb detalls àrabs, una d’aquestes sales, destinada a fer tallers de cuina. De cuina àrab però també de catalana. “L'any passat s'hi va cuinar el menjar que vam oferir en un Iftar que va organitzar el Programa de Joves i que va ser obert al barri”, explica Castro, qui també aclareix que l'iftar és el trencament del dejuni en l'època del Ramadà, es fa quan es pon el sol cada dia de Ramadà.

“La mona des pasqua ve de la cultura àrab, de la paraula mouna. Això evidencia l'intercanvi de cultures. Els panellets, tot i que formen part de la cultura catalana, també venen d'ells”, assegura Ibartz.

“La idea és reconèixer tot allò que tenim en comú amb aquesta cultura perquè fruit del que som avui ve d'ells”

Quan arriba el ramadà, per exemple, hi ha molts treballadors de l’espai que també s'hi sumen, encara que sigui uns dies. La gent que entra a Bayt al-Thaqafa, que vol dir “Casa en la qual conviuen diverses cultures”, ja entra molt predisposada i motivada a aprendre amb i de la cultura àrab. Hi ha treballadors d’aquí i d’allà.

“Abans aquí venia gent del Marroc i ara, en canvi, s'amplia. Amb tot, ens agrada conservar l'especialitat àrab, perquè vam néixer des d'una aproximació molt propera a aquesta cultura. De fet, la fundadora va estudiar semítica. Encara que atenguem a tothom, si fem formacions, principalment les fem de l'Islam”, explica Ibarz.

Aquestes ganes de conèixer l’altre, els ha portat a organitzar les jornades Gatzara, que se celebraran el proper mes de juny. “La idea és reconèixer tot allò que tenim en comú amb aquesta cultura perquè fruit del que som avui ve d'ells, i ho hem construït junts”.

Aquesta és una casa oberta, “per deixar-nos amarar, contagiar i aprendre de l'altre”, assevera castro. Oferir obertura davant l'actitud de tancament que impera en bona part de la societat actual.

“Ens hem adonat de que la gent no és conscient de totes les coses que ja hem construït conjuntament”, assegura Ibarz. Com deia la fundadora Losada: “Les cultures no són blocs de formigó, s'enriqueixen recíprocament sense que en siguem plenament conscients". Per evolucionar volen créixer però tenen clar que ho faran sense perdre “l’essència Bayt”.

La Montse rep als usuaris quan arriben a l’entitat | Alfonso Varona

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article