Què és l’habitatge industrialitzat i per què Barcelona aposta per aquesta nova forma de construcció?

Redacció

Amb el suport de  

És possible canviar el model de construcció d'habitatges per aconseguir fer-ho més eficient, sostenible, i per què no, també més ràpid? Això és el que l'Ajuntament de Barcelona ha preguntat aquest dilluns al sector de la construcció, a qui ha demanat projectes innovadors, amb criteris sostenibles i que puguin donar resposta ràpida a les necessitats d'habitatge pels milers de persones i famílies sol·licitants d'habitatge protegit.

La regidora d'Habitatge i Rehabilitació, Lucia Martín ha presentat la licitació de projectes per construir habitatge industrialitzat en quatre solars de la ciutat, tots al districte de Sant Martí, amb capacitat per a un total de 212 pisos que es destinaran a lloguer social. L'habitatge industrialitzat és l'aposta de l'Ajuntament per canviar un model, el de la construcció, que ha avançat poc pel que fa a innovació i processos productius, i que és el responsable del 35% de les emissions de CO₂ i amb un gran impacte ambiental, segons ha apuntat Martín. Així mateix, aquest tipus de construcció permet fer una millor gestió dels residus, per evitar les xifres actuals: un terç dels residus que es generen al món proven de la construcció.

Barcelona aposta per l’habitatge industrialitzat, on la construcció es fa als tallers i l'obra és un espai de muntatge

Per aquesta raó, l'Ajuntament, –a través de l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB), ens encarregat de publicar els plecs per licitar la construcció d'habitatge públic en aquests quatre solars, situats als carrers Marroc 180-182; Binéfar 22; Pallars 477 i Passatge Arriassa s/n– vol canviar la forma en què es construeix el parc públic de la ciutat apostant per l'habitatge industrialitzat, sistemes constructius basats en la fabricació en taller de la major part dels components de l'edifici que acaben amb un assemblatge posterior en l'obra.

Una nova forma de construcció que implica que bona part dels treballs de construcció es fan als tallers, a la fàbrica, i l'obra es converteix en un espai de muntatge, el que també facilita que diferents parts de l'edifici es poden anar fabricant de manera simultània. D'aquesta forma, es poden reduir els terminis d'execució de les obres, i alhora, es redueix l'impacte ambiental associat a la fabricació dels materials amb els quals es construiran els edificis.

“Estem fent un esforç per ampliar el parc d'habitatge públic de la ciutat. Hem fet 12 licitacions en els darrers mesos, l'any vinent hi haurà 2.000 habitatges públics construint-se, una ampliació que ens ha fet plantejar quin tipus de parc públic hem de construir i quins processos productius tenen al darrere”, ha exposat la regidora. “Tenim la necessitat d'introduir la innovació tecnològica al sector de la construcció, que sigui més ràpida i amb criteris de sostenibilitat”, reconeix Martín.

“Llancem aquesta proposta al sector, busquem projectes innovadors, que siguin punta de llança en innovació tecnològica”, ha demanat Martín, que ha avançat que l'Ajuntament destinarà uns 20 milions d'euros en la construcció dels habitatges, tot i que ha assenyalat que el preu no serà un element de competitivitat per accedir a les licitacions, sinó la reducció de l'impacte ambiental i l'eficiència del projecte.

“Volem que Barcelona es converteixi en una ciutat líder en construcció industrialitzada i sostenible”, ha augurat Martín

En concret, en la convocatòria publicada per l'Ajuntament, la qualitat arquitectònica, la reducció de terminis en l'execució de les obres, i la reducció de l'impacte ambiental associat a la fabricació de materials constitueixen el 85% del pes de la puntuació, i per tant és el que més valorarà el consistori a l'hora d'escollir les empreses que tiraran endavant els projectes.

Una altre avantatge dels habitatges industrialitzats serien el foment de l'especialització del sector de la construcció, ja que, segons ha assenyalat la regidora, hi ha un cert volum d'empreses barcelonines del sector de la construcció innovadora que havien de marxar a altres ciutats a treballar perquè aquí no s'estava apostant per aquestes tècniques: “Volem obrir camí i que Barcelona es converteixi en una ciutat líder en construcció industrialitzada i sostenible, un pol que generi feina”, ha augurat Martín.

Reducció d’un 30% en l’entrega dels pisos

La regidora ha avançat que esperen que el temps entre que es liciten els projectes i s'entreguen els pisos, que habitualment pot durar entre quatre o cinc anys, podria reduir-se en un 30% gràcies a aquesta nova forma de construcció. En sis mesos, aproximadament, es donaran a conèixer els projectes que finalment realitzaran les obres.

“Una obra tradicional pot comportar entre 18-20 mesos, però amb la nova fórmula les molèsties es redueixen molt”

En aquest sentit, i per garantir l'adequació entre les tècniques d'industrialització i el projecte, la licitació preveu l'adjudicació conjunta, és a dir, que fomentarà el treball col·laboratiu i conjunt entre arquitectes, constructors i industrials des del minut zero de la redacció del projecte. Aquest és un fet diferencial amb els sistemes tradicionals de licitació, en els quals l'empresa constructora i l'industrial no participen en la fase de redacció del projecte.

Un altre avantatge de la construcció industrialitzada és la menor afectació que té en la ciutadania. Així ho apunta Francisco Diéguez, director general de la Fundació IteC, una entitat que treballa per a la millora del sector i que assessora l'Ajuntament en aquest àmbit. “Una obra tradicional pot comportar ocupacions del carrer entre 18-20 mesos, però amb aquesta nova fórmula les molèsties es redueixen molt, ja que bona part de la feina es fa a un taller. Aquests processos el que fan és reduir les ineficiències que té el sector de la construcció”, destaca. Així mateix, Diéguez apunta que aquest tipus de construccions permeten reduir els riscos en la seguretat i una millora de les condicions de treball.

Uns APROP perdurables en el temps

Lucia Martín ha destacat un projecte que s'aproxima molt al que ara l'Ajuntament vol fer. Es tracta dels APROP (Allotjaments de Proximitat Provisionals), uns habitatges per a emergències habitacionals socials construïts amb contenidors marítims reciclats. Els APROP, que compten amb 102 habitatges en tres edificis situats al Gòtic, Les Glòries i La Bordeta (encara en construcció), han estat la primera experiència en allotjaments amb sistemes constructius alternatius, un model que ha estat reconegut amb una menció als prestigiosos premis FAD d'arquitectura.

“Una diferència important amb els APROP és que aquests nous edificis es destinaran a habitatge permanent”

No obstant això, a diferència d'experiències com els APROP, en els quals l'edifici es construeix a partir de l'agregació de contenidors marítims reciclats, les noves licitacions que ha fet l’Ajuntament de Barcelona estan obertes a qualsevol sistema constructiu o tècnica d'industrialització que permeti obtenir els objectius plantejats. D'altra banda, una diferència important amb els APROP és que aquests nous edificis es destinaran a habitatge permanent, mentre que els APROP són temporals.

54 promocions en marxa

L'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació està impulsant en aquests moments 3.614 habitatges que corresponen a 54 promocions i que es troben en diferents fases del procés de promoció. En té d'altres que encara no han iniciat el procés però que es preveu que es començaran a gestar en els propers mesos. D'aquesta manera, l'Ajuntament preveu impulsar un total de 7.915 pisos des de l'inici de mandat d'Ada Colau.