Fer una transició, trobar refugi en la diversitat

Daniel Silva Sánchez  @danixiula 

Ahora Dónde té la seva seu al Centre LGTBI de Barcelona, al barri de Sant Antoni, un espai pioner a la ciutat per a la diversitat sexual i de gènere. “Gràcies a Ahora Dónde he après a estimar-me més, a comprendre la meva realitat i el meu entorn pel que fa a la meva identitat”, explica una jove trans, que prefereix mantenir l'anonimat. Els seus pares no han acceptat la seva transició, motiu pel qual han arribat fins i tot a maltractar-la físicament i psicològica, i, per això, ha rebut l'acompanyament de l’equip de professionals de l’entitat, que compta amb mediadors, terapeutes, ‘coachs’ o psicòlegs.

El Centre LGTBI és un espai d’assessorament, acollida, informació i atenció que ofereix un ampli ventall de serveis a les persones LGTBI, tant a escala personal com familiar. La Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya coordina la gestió d’espais del local, que compta avui dia amb sis entitats, entre elles Ahora Dónde-Le Refuge, que va ser la darrera a incorporar-se el febrer del 2020. “L’entitat va registrar-se el setembre del 2019 amb l’objectiu d’ajudar a joves LGTBI que pateixen el rebuig de les seves famílies i creuar, així, casos de sensellarisme amb LGTBI”, explica Gemma Brulles, presidenta i fundadora de l’associació.

“L’entitat busca recuperar els vincles familiars amb la mediació. Així és com un 90% de joves trans s’ha refet”

Brulles, que és advocada de professió, recorda que el seu fill, resident a França, va explicar-li sobre Le Refuge, l’entitat francesa que és la precursora d’Ahora Dónde. L’associació s’ha dotat d’un equip de professionals experts en LGTBI, com mediadors, terapeutes, coachs o psicòlegs, entre les quals hi ha la Sandra Toledano, professionalment formada com a terapeuta Gestalt i coach especialitzada en temes de LGTBI. Toledano és secretària i vocal i porta la part de coordinació de l’acompanyament emocional i el servei de mediació. Totes dues combinen la seva carrera professional amb la tasca a l’associació, de forma voluntària i sense ànim de lucre.

Abans de crear l’associació, Brulles va estar en contacte amb altres entitats europees i, pròximament, crearan la Federation Europeen Refuge. Brulles va adonar-se que, tot i perseguir els mateixos objectius, cada entitat té una forma de fer. El model de Le-Refuge es basa en pisos d’acollida per evitar el sensellarisme i donar un sostre a aquells joves que es veuen obligats a marxar de casa. Molt similar funciona la Fundación Eddy a Madrid, que és l’únic cas a l’Estat espanyol. El model anglès, en canvi, proporciona als joves una família d’acollida i els suïssos cerquen la recuperació dels vincles familiars a través d’un model de mediació familiar, gràcies al qual un 90% de joves trans han refet el vincle. Aquest darrer model és el que ha adoptat Ahora Dónde.

Rebuig familiar i sensellarisme

“Els joves —detalla Toledano— venen a l’associació principalment pel rebuig de les seves famílies, un rebuig que pot ser l’expulsió directa del domicili o una situació insostenible”. La coach indica que el procés que duen a terme aquestes joves comença amb un acompanyament emocional a les primeres visites per conèixer el cas, i a partir d’aquí, si s’ha de resoldre una situació familiar, són els joves qui decideixen si volen tirar endavant amb la mediació. Si la demanen, les professionals comencen a coordinar per mediar; en cas contrari, es miren de nou quines són les necessitats del jove. “Cadascú té la seva història i la seva motxilla, per això és necessari fer un acompanyament individualitzat”, descriu la coach.

Tant Brulles com Toledano consideren que el principal conflicte per a aquests joves és la intolerància de les famílies, que sovint tenen idees religioses retrògades o pocs valors culturals. “Moltes de les persones que venen ho fan perquè és molt complicat ocultar la teva identitat al teu entorn”, apunta Toledano. I Brulles recorda que el suport d’un sol adult ajuda a reduir un 40% la probabilitat de suïcidi, “un tema tabú” a la societat europea, a ulls de la presidenta de l’associació. Segons un estudi de l’OMS del 2018, el suïcidi és la tercera causa de mort no natural entre els joves, després dels accidents de trànsit i les infeccions.

“Cadascú té la seva història i la seva motxilla, per això és necessari fer un acompanyament individualitzat”

“A escala internacional, entre el 25 i el 40% dels joves sense llar s’identifica com a LGTBI i rebutjat per la família”, declara Brulles. Tanmateix, encara no s’han trobat amb cap cas de sensellarisme entre joves a Barcelona, però no ho descarten perquè encara els falten “moltes dades”, segons Toledano. La coach explica que creu que és una situació real a Barcelona i que, per això, “es fien” de les dades de l’estudi a la Comunitat de Madrid per part de la URJC i finançat per FACIAM, la Federació d’Associacions de Centres per a la Integració i Ajuda de Marginats.

Aquesta investigació pionera a l’Estat mostra com el sensellarisme entre les persones LGTBI afecta principalment a la població trans o trans-dona i les causes es vinculen a problemes familiars, violència i maltractament i a la pèrdua de feina, sobretot entre dones lesbianes i homes trans. “Ahora Dónde cerca tenir dades i fer un estudi com el de la URJC i FACIAM, però a Barcelona”, comenta Brulles, que està en contacte amb la Fundació Arrels, perquè cada any fan el recompte de persones sense llar a la ciutat. D’aquesta forma, sabrien quantes d’aquestes persones són LGTBI i serviria per “donar més visibilitat al projecte i a la situació d’aquestes persones, perquè la gent encara no es creu que això passi”, manifesta la presidenta.

El suport, necessari per trencar el tabú

Ahora Dónde ha ajudat, de moment, a 20 joves. L’ajuda és molt diversa i un dels principals problemes, tal com mostra l’estudi de la URJC, és la pèrdua de treball. Per aquest motiu, Toledano i Brulles fan, conjuntament, xerrades de diversitat i inclusió a les empreses perquè “el canvi laboral vindrà amb la conscienciació i el treball conjunt amb les empreses”, apunta la coach. Les empreses, segons Toledano, són el context en què menys persones surten de l’armari i més de la meitat evita fer el pas endavant per por a perdre l’estabilitat vital.

“En aquell moment necessitava parlar amb algú i veure un altre punt de vista tant emocional com laboral”

“El que em va motivar acudir a l’associació és que en aquell moment necessitava parlar amb algú i veure un altre punt de vista tant emocional com laboral”, diu un dels joves que l’entitat ha acompanyat i que prefereix no revelar la seva identitat. Ell és un jove trans rebutjat per una família molt religiosa que necessitava suport per trobar feina. “Em van assessorar per a la recerca de feina i per millorar el meu currículum, i gràcies a això vaig tenir el meu primer treball”, segueix el jove, que és tècnic comercial. Des d’Ahora Dónde van adreçar-lo a entitats expertes en recerca de feina, cercadors o plataformes digitals, i és en aquests sectors on ha trobat feina.

Des de l’associació van apropar-se a MyGWork, “com el Linkedin LGTBI —puntualitza Brulles—, per tal de crear una borsa de treball per a les persones trans, un dels col·lectius més estigmatitzats i amb dificultats en el món laboral”. Toledano, que indica que la xifra d’atur entre la població trans oscil·la entre el 80%, creu que “tristament” la societat només es queda amb “la imatge” tot i ser persones molt preparades. La coach també veu amb molt bons ulls aquest nexe, ja que ella opina que “és el lloc on poden trobar feina a través de la creació d’una xarxa empresarial per disposar d’una base de dades on poder acudir amb un perfil adequat”.

Més complex que el primer cas, que només requeria acompanyament laboral, és el d’una segona jove, que prefereix mantenir l’anonimat i que ha necessitat també ajuda en el terreny personal. Després de dos anys, els seus pares encara no accepten la seva condició ni han volgut suport professional per poder entendre en què consisteix la transsexualitat. “Vaig conèixer Ahora Dónde per una amiga que és activista pels drets LGTBI, i que va passar molt temps a Barcelona. Ella em va ajudar a contactar amb la Gemma, la presidenta”, exposa la jove.

“He après a estimar-me més, a comprendre la meva realitat i el meu entorn pel que fa a la meva identitat”

La jove es va veure abocada a retornar amb els pares i el confinament i la convivència van agreujar la situació familiar. “Vaig contactar-hi perquè veia que estava retrocedint en el meu procés, i perquè es tractava d’una associació que busca ajudar a joves que no són acceptats per les seves famílies. Aquest era i segueix sent el meu cas”, explica la jove, que malgrat la distància —viu fora de Barcelona— ha rebut una ajuda psicològica “que ha estat un regal”. “El meu problema encara no està resolt, però des d'Ahora Dónde han fet i segueixen fent tot el possible per poder ajudar-me”, assenyala la jove.

Aquesta usuària de l’associació ha estat en contacte tant amb Toledano, en el terreny emocional i psicològic, com amb Brulles, que l’ha orientat en el món laboral. “He après a estimar-me més, a comprendre la meva realitat i el meu entorn pel que fa a la meva identitat. També soc més optimista pel que fa al futur perquè tinc més eines per lluitar per fer veure la meva identitat enfront de les persones que no han acceptat el meu procés”, conclou la jove.

Toledano i Brulles apunten a l’educació com la principal eina de transformació social. “S’ha de començar a treballar la diversitat LGTBIQ i la diversitat afectiva-sexual des de les escoles per obrir unes estructures mentals, que un cop ja s’és adult, costa més”, afirma la coach. Brulles també creu que l’educació parental ha d’anar en sintonia a la feina que es pugui fer des de les escoles per ser “més tolerants” i canviar “de mica en mica” la nostra cultura. Les dues professionals creuen que la desinformació és una xacra social i Toledano sentencia que “no s’ha de normalitzar la diversitat, perquè és natural”.