Dissenyar la ciutat des de la diversitat

L’1 de juny l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat celebra eleccions per escollir el nou Consell Rector

Amb el suport de  

Les ciutats no tindrien sentit sense els ciutadans i les ciutadanes. Tampoc tindria sentit que les ciutats no fossin accessibles per a totes les persones que l'habiten. A Barcelona hi ha més de 150.000 persones amb certificat de discapacitat. Si sumem el seu entorn familiar, hi ha prop de 400.000 persones que viuen una situació de discapacitat o la tenen en el seu entorn immediat. A més, hi ha unes 351.000 persones grans que també necessiten una ciutat adaptada a les seves necessitats. L'Ajuntament de Barcelona compta, des de l'any 1979, amb l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), un organisme que vetlla perquè la ciutat sigui accessible i inclusiva per a tothom. El proper 1 de juny, l'IMPD celebra eleccions per escollir les deu persones amb discapacitat que formanar part del nou Consell Rector.

Però, com s'aconsegueix l’accessibilitat universal? "Necessitem un marc de diàleg franc i sincer amb les persones amb discapacitat per treure conclusions que es tradueixin en transformacions reals per a la ciutat", assenyala Joan Ramon Riera, president de l'IMPD. I per establir aquest diàleg i comptar amb la veu de les persones amb diversitat funcional, és important estar actiu i participar en les polítiques públiques. El proper 1 de juny el col·lectiu està cridat a les urnes per escollir les persones que formaran part del nou Consell Rector de l'IMPD. "És molt important que les persones amb discapacitat vagin a votar perquè així podran decidir com han de ser els serveis i les accions municipals que els afecten".

El període de votació comença l'1 de juny. Es podrà votar per internet de l’1 al 16 de juny, i del 17 al 19 de juny de manera presencial. "És molt important anar a votar perquè la nostra veu, la veu de les persones que patim en primera persona un problema de salut i tenim una discapacitat a conseqüència d'això, se senti i sigui la que d'alguna manera determini les polítiques que es duen a terme sobre discapacitat a Barcelona i a l'Ajuntament", expressa Anna Moll, coordinadora del pla d'ocupació Diversem, de l'IMPD. Moll té una discapacitat per trastorn de salut mental i treballa per revisar l’accessibilitat de les àrees de joc infantil de la ciutat.

El Consell Rector està format deu representants de l'Ajuntament i deu persones amb discapacitat

El Consell Rector està format per 20 persones, deu representants de l'Ajuntament de Barcelona i deu persones amb discapacitat que representen el col·lectiu. D'aquesta manera, les eleccions del proper 1 de juny serveixen per escollir les deu persones amb discapacitat que formaran part del Consell Rector de l'IMPD i que representen la població amb discapacitat de Barcelona. "Són les persones que podran incidir en les polítiques públiques de la ciutat, a través del Pla general de l'IMPD i de les accions que se'n deriven", explica Riera.

Representant la diversitat

L'objectiu és que totes les persones amb discapacitat tinguin representació en aquest òrgan de govern. Per aquest motiu, de les deu persones amb discapacitat del Consell Rector, cinc representen les persones amb discapacitat física o orgànica, dues a les persones en situació de trastorn de salut mental, una a les persones amb discapacitat intel·lectual, una a les persones amb discapacitat auditiva i una a les persones amb discapacitat visual. "Com que de cada discapacitat no hi ha el mateix nombre de persones, hi ha diferents números de representants en funció de cada discapacitat", explica Moll. Paral·lelament, "cal saber que només es pot votar a les persones o persona representant de la mateixa discapacitat", assenyala Riera.

Per poder exercir el dret a vot cal complir una sèrie de requisits: tenir més de 16 anys, tenir el reconeixement legal de la situació de discapacitat, estar empadronat/da a Barcelona i estar inclòs/a en el cens electoral en el tipus de discapacitat on es vol votar. En cas de ser una persona en situació de trastorn de salut mental que no disposi de reconeixement de situació de discapacitat, s'ha de tenir un diagnòstic psiquiàtric o un document que acrediti l'atenció en un servei de rehabilitació psicosocial o en algun altre servei de salut mental.

Membres d’un equip del Pla Diversem de l’IMPD, que analitzen l’accessibilitat de les àrees de joc de Barcelona | IMPD

La transversalitat en l'accessibilitat

A l'IMPD, explica Riera, treballen amb l'objectiu de promoure l'autonomia personal, la vida independent i la "desinstitucionalització" de les persones. "Això vol dir que, en la mesura de lo possible, intentem que la gent sigui prou autònoma i visqui pels seus propis mitjans", assegura.

Per aconseguir-ho, els serveis de l'IMPD es dirigeixen, d'una banda, a la ciutadania i a les entitats, oferint informació i recursos per a la millora de la qualitat de vida de les persones. "Les entitats són exigents, però també són madures", assenyala Riera, qui també explica que "s'ha d'apostar per un diàleg social amb les entitats, però també és important que les persones amb discapacitat participin de la mateixa governança de l'IMPD, i això és de fet el que està en joc amb aquestes eleccions".

“Cal una mirada transversal, que tothom s’impliqui des dels seus departaments”, diu Joan Ramon Riera, president de l'IMPD

D'altra banda, l'IMPD dona suport i promociona l'accessibilitat i la inclusió a tots els districtes i departaments de l'Ajuntament, i ho fa en col·laboració amb les persones amb discapacitat, les entitats, les empreses, les universitats i tot el teixit social, cultural i econòmic del territori, així com, establint sinèrgies i llaços de col·laboració amb xarxes de ciutats i organismes internacionals. En aquest aspecte, Riera assegura que la transversalitat és clau per aconseguir-ho. "Si volem arribar a l'accessibilitat universal també necessitem d'arquitectes i enginyers que estiguin formats en termes d'accessibilitat i que ens dissenyin les solucions. Moltes vegades es tracta d'una solució tècnica, de disseny", assevera. Riera considera important, doncs, que cada departament públic sigui inclusiu amb les persones amb discapacitat. "Les solucions per aconseguir la plena accessibilitat no poden provenir només de l'IMPD. Si no que ens cal una mirada transversal, que tothom prengui consciència, des dels seus departaments i s'impliquin".

Anna Moll considera que l'IMPD és un instrument molt important, des del qual s'han fet moltes accions per al col·lectiu. "Ja que les persones amb diversitat funcional hem d’afrontar moltes dificultats diàriament, és important que utilitzem les eines al nostre abast per a intentar millorar la nostra situació. En aquest sentit, l’IMPD, a través del seu Consell Rector, ens dóna una oportunitat per intervenir i decidir en certa mesura les transformacions cap a una societat més igualitària, que crec que hem d’aprofitar-ho”, assevera.

Amb tot, Moll creu que la societat encara està lluny de poder considerar-se igualitària. "Crec que estem bastant lluny d'aconseguir la igualtat. Entre altres coses perquè, en l'àmbit de carrer, hi ha una manca d'informació, hi ha prejudicis. Socialment el concepte que s'ha tingut de la persona amb una diversitat sempre ha sigut d'una persona que valia menys", lamenta Moll. Per aquest motiu, considera que l'IMPD és una eina per assolir la igualtat entre les persones i on ningú se sent exclòs.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article