Els serveis socials davant les crisis

Iria Ulloa

Amb el suport de  

La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest les mancances que el sistema de protecció social venia patint des de fa temps. I ho ha fet inclús més enllà de l'esclat de la crisi financera del 2008, agreujant les dificultats socials amb les quals ha de conviure bona part de la ciutadania: manca d’ingressos, problemes per pagar o accedir a un habitatge digne, precarietat laboral, conciliació per les cures d'infants o persones dependents, entre d’altres. Aquestes dificultats porten a moltes persones a buscar suport i acompanyament en l'administració o les entitats socials.

En el marc de la crisi per la Covid-19, les persones ateses als serveis socials de Barcelona han augmentat un 22%, segons dades de l’Ajuntament. A més, una de cada tres persones ateses en aquests serveis mai havia sol·licitat abans ajuda. Per atendre aquest augment de les necessitats socials, a l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) de Barcelona consideren que la prioritat és assegurar la complementarietat dels serveis socials amb els altres sistemes de protecció , com la sanitat, l’ensenyament, les polítiques d'habitatge i les d’ocupació. “S'han de ressituar, clarificar i enfortir tots els sistemes perquè, en cas contrari, quan els recursos disponibles d'altres sistemes fan fallida o són insuficients, es busquen moltes de les respostes en els serveis socials”, apunten des de l'IMSS.

“Cal ser més permeables amb les entitats i moviments socials, i generar més espais transversals de diàleg”, diu la comissionada Sonia Fuertes

En aquest sentit, la comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, creu que és necessari “enfortir la interacció” amb els altres sistemes de protecció social, situant les possibilitats i també els límits de cadascun d’ells. Així mateix la comissionada sosté que des de les administracions “cal ser més permeables amb les entitats i moviments socials, i generar més espais transversals de diàleg”. A més, segons Fuertes, “els serveis socials no poden donar resposta a les necessitats de la població sense millors polítiques socials ni poden transformar des d'unes metodologies i procediments que convé revisar de dalt a baix”.

Els 39 centres de serveis socials que hi ha a Barcelona són la primera porta d’acollida, des d’on es deriva a les persones als serveis o programes especialitzats en funció de les necessitats. Per Anna de Palau, directora d’Acció Social Territorial i Comunitària de l’IMSS, aquests centres “són espais d'acompanyament per a l'apoderament de les persones”. En aquest primer nivell d’atenció és fonamental “el treball sociofamiliar grupal i comunitari”, assegura de Palau, així com “el treball en xarxa al territori i una bona coordinació” amb altres polítiques i administracions. 

El treball sociocomunitari, puntal dels serveis socials 

En la seva tasca diària, els centres de serveis socials aposten cada vegada més per connectar les persones ateses amb projectes comunitaris al territori, així reforcen el teixit social i, a la vegada, augmenten l’autonomia i empoderament de la ciutadania. La comissionada d’Acció Social assenyala que “hem de situar la lògica de l'acció social, la generació de comunitat i la perspectiva de la cura en el centre” de la tasca que porten a terme els serveis socials.

“Cal anar cap a un sistema d’universalitat completa de drets socials”, sosté Anna Palau, de l’IMSS

Per això, segons Anna de Palau, és necessari “donar un salt” de l'atenció més individualitzada i centrada en la dotació de recursos a una atenció grupal i comunitària. “Apoderem la població i busquem sinèrgies i respostes a problemes que són comunitaris”, diu, posant el focus en situacions com la dependència, que tard o d’hora acaba afectant d’alguna manera a totes les persones. “Hem de fer un viratge cap aquí, perquè els serveis socials els podem necessitar en qualsevol moment de les nostres vides”, destaca. En conclusió, Anna de Palau assenyala que el camí a recórrer va cap a un “sistema d'universalitat completa de drets socials”, creant serveis que donin resposta a tota la ciutadania, a través d’espais grupals i comunitaris. Un exemple és el ‘Concilia’, un nou servei de cangur municipal posat en marxa per l’Ajuntament i que pretén ajudar a garantir la conciliació laboral i personal de famílies monoparentals, o d’aquelles sense xarxa comunitària.

“El nucli central a qui donar resposta des de la intervenció social són les persones que tenen situacions difícils per fer o refer les seves vides, i també aquelles amb conflictes al voltant de la vida familiar i la criança, i així mateix, a aquelles que han d'assumir les cures de persones grans, amb discapacitat o dependents”, apunta Manuel Aguilar Hendrickson, membre del Consell Assessor de l'IMSS i professor i investigador de l'Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona.

Menys burocràcia i més agilitat

La directora d'Acció Social i Territorial de l'IMSS assegura que un altre element clau és donar a conèixer la veritable labor que es fa des dels serveis socials. “Els centres de serveis socials”, afirma, “no s’han de veure com a centres prescriptors de recursos”, sinó com a serveis “d’acompanyament a les persones en moments de dificultats del seu cicle vital”. “Les eines que farà servir l’equip de professionals que acompanya a les persones ateses poden ser tant recursos econòmics com altres serveis”, però en tot cas “la pràctica ’professional sovint serà generadora de canvi i millora per si mateixa”, matisa de Palau.

Barcelona aposta per la desburocratització dels serveis socials i té nombrosos projectes en aquesta línia. Un exemple és l'Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques de l'IMSS que funciona des del 2017, amb l’objectiu de centralitzar i fer més àgil la gestió d'ajuts d'urgència social. Així mateix, també ofereix assessorament per tramitar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l'Ingrés Mínim Vital (IMV), i també emet certificats d'exclusió residencial, social o de pobresa energètica.

“Els serveis socials no han de tenir un paper tramitador en la gestió dels ajuts econòmics”, assenyala Sonia Fuertes. “L’Oficina de Prestacions de Barcelona és un pas important per revertir aquesta dinàmica. És una aposta per fer una regulació més objectiva del ajuts i gestionar-los d’una manera més àgil, ja que al alliberar els serveis socials d’aquestes tramitacions els dóna més espai i temps per acompanyar a les persones des d’un altre prisma”, afegeix l’expert Manuel Aguilar.

Aquesta nova crisi, que esclata quan encara no s'havia aconseguit revertir l’impacte de l'anterior, posa en evidència la importància de consolidar els serveis socials com un sistema que vetlli pels drets socials de tota la ciutadania amb l’objectiu d’afavorir la construcció d’un societat més equitativa i justa.